Més psicosi que no pas crisi, segons els que busquen feina

Optimisme amb un punt de resignació. Aquest era el sentiment que ahir predominava entre els usuaris, pocs, de l'oficina del Servei d'Ocupació de Catalunya al carrer d'Aragó de Barcelona. El públic que esperava el seu torn era majoritàriament gent jove, i, potser per la ubicació de l'oficina, no directament damnificat per l'esclat de la bombolla immobiliària ni per la davallada dels serveis. Esperant hi ha l'Oriol, que tot i que tenia feina, ha pres la decisió de canviar-la sense sortir del seu sector. "Treballava de programador informàtic -comenta-, i ara vull buscar altres opcions". En aquest sentit, creu que "les noves tecnologies no són un dels sectors més afectats directament i més aviat crec que tindrà una evolució positiva, res a veure amb la construcció".

Esperança i motivació
En la mateixa línia esperançada es mostren la Carme i el Pablo, tots dos convençuts que "tothom qui vol treballar, acaba trobant feina". La motivació és, precisament, la que empeny la Carme a adreçar-se al SOC. "Fa temps que no treballo -admet-, perquè el meu cas és atípic. He estat cuidant el meu pare durant uns anys". La Carme, però, ha pensat a formar-se, i, entre altres coses, s'ha tret el carnet de conduir autobusos. "Estic oberta a diverses opcions, i tinc experiència des d'administrativa a cap de compres, passant per atenció a malalts". Té moltes ganes de reincorporar-se a la vida laboral: "No tinc por, encara que tingui ja cinquanta anys". Pel que fa al mercat general, creu que "hi ha més por que crisi", encara que "cal no negar les realitats". En això hi coincideix amb el Pablo, comercial, a qui la feina no li falta mai, segons diu. Ara torna a buscar de "lo meu" si pot ser en el món de les telecomunicacions. "Tindràs més o menys problemes en funció de la feina que vulguis fer", i recorda que el sector del totxo és el que ho té pitjor.

El realisme és la filosofia d'en Tassos. Va néixer a Grècia i ha estat treballant un parell d'anys com a teleoperador, però ha deixat la feina perquè intenta aplicar uns coneixements com a educador social que acaba de rematar amb un màster. Creu que "la crisi pot afectar tothom", però té clar que "si convé treballar d'una altra cosa durant una temporada, es fa i punt". A la vora hi ha la Toni, una actriu experta en el món del doblatge i que ha viscut un mes d'agost "totalment sec de feina", com a culminació d'una temporada bastant fluixa. "Porto més de vint anys treballant del mateix i mai no havia sol·licitat l'atur; però ara m'hi he decidit veient l'exemple d'altres companys". De moment, demana feina relacionada amb l'espectacle, encara que potser d'aquí a dos mesos torna a haver-hi pel·lícules o sèries per doblar. És conscient que la seva ocupació no genera feines fixes i que sempre viurà alts i baixos. En aquest sentit, lamenta que "de vegades els artistes no es prenen l'atur com una cosa que també els afecta". Ara, potser per la mateixa crisi general, potser per la ressaca de la vaga de guionistes als Estats Units, ha pres la decisió de recórrer al SOC. En tot cas, es declara "positiva" respecte al seu futur laboral. "Ens hem de mentalitzar que això és la vida", postil·la.

El mateix director de l'oficina, Pep Novau, té al record les "cues llarguíssimes" i un nivell d'atur superior al 20% de la població fa dues o tres dècades. "És cert que tenim més demandes i que costa una mica més de trobar feina, però no s'acabarà el món". "Hem après moltes coses" insisteix Novau, que remarca també els avantatges de les noves tecnologies i l'ampliació del servei del SOC, que va "més enllà del simple intermediari i passa a ser assessor". En aquest sentit, coincideix amb alguns dels entrevistats apuntant que la formació, i segurament el reciclatge per als treballadors dels sectors més castigats, serà la clau de la recuperació.