“L’autònom sempre està sota sospita per a l’administració”

El nou sistema de cotització es va implementar el gener del 2023 i durant nou anys s’anirà actualitzant i corregint segons les necessitats que es vagin creant, quan es preveu que tots els autònoms hagin ajustat la seva cotització als seus ingressos i el nou sistema s’hagi adaptat plenament. S’espera que el primer trimestre del 2025 es comenci a informar els autònoms de quin tram de cotització els correspon segons els seus ingressos i, en cas de cotitzar per sota o per sobre, se’ls requerirà ajustar-se al seu tram. Tot i així, de moment no es preveuen sancions, sinó que serà merament informatiu.

L’objectiu principal d’aquesta reforma, en què hi va haver consens entre tots els agents socials, és abordar la situació dels autònoms, que moltes vegades han cotitzat per la base mínima per desconeixement o per comoditat. Estem parlant d’una cotització mínima de 296 euros, que acaba generant pensions mitjanes de només 900 euros per als autònoms, mentre que per als treballadors per compte d’altri poden oscil·lar entre els 1.400 i els 1.600 euros. Això ha creat històricament un desequilibri important, perquè la cotització mínima no només afecta la jubilació, sinó que també impacta en altres àmbits de la vida professional dels autònoms, com els permisos de maternitat i paternitat, i les baixes laborals. És cert que molts autònoms no agafen baixes laborals perquè és complicat per a ells interrompre la seva activitat, però la baixa cotització afecta també en casos d’atur o cessament d’activitat, un dret que ara tenen els autònoms però que encara presenta molts reptes burocràtics. Així que, a més de la reforma, sí que considero que calen mesures addicionals.

És més o menys el que passa en l’accés dels autònoms a concursos públics, ja que, encara que estiguin oberts per a aquest perfil de professionals, actualment aquests processos són tan complicats que afavoreixen les grans empreses amb més recursos. S’haurien de prendre mesures per simplificar. Un dels grans reptes és proporcionar més flexibilitat per poder accedir a altres prestacions a les quals ara no tenen accés els autònoms, com són, per exemple, les prestacions per a majors de 52 anys, o l’excessiva burocràcia que s’exigeix per accedir al cessament d’activitat, que n’acaba dissuadint l’ús.

No oblidem que amb la reforma del RETA l’objectiu és dotar els autònoms de més protecció social, ja que, fins ara, han estat en una situació de desprotecció, i les xifres ho demostren. És cert que augmentar la cotització pot ser vist com una càrrega per als autònoms, però el que es pretén és fer pedagogia: si es paga poc, les prestacions seran baixes. El que es vol és que l’autònom tingui una protecció consolidada i en condicions similars a les dels treballadors per compte d’altri.

Des de la confederació detectem que hi ha un excés de supervisió de l’administració envers els treballadors autònoms. Sembla que som un règim que sempre està sota sospita. I des de la confederació demanem la mateixa flexibilitat que tenen les societats a l’hora de poder deduir les despeses, perquè l’autònom, per exemple, no es pot deduir el 100% del vehicle que utilitza per a la seva feina com es fa a les societats. A nosaltres se’ns qüestiona permanentment si el vehicle el fem servir per a la feina i per a la vida personal i, en canvi, una societat ho pot fer sense cap problema. L’administració hauria de canviar el seu llenguatge cap a l’autònom.

Estem preparant un informe sobre les necessitats reals dels autònoms a Catalunya. I dos dels principals símptomes que van sortir en el focus group amb autònoms va ser justament la comunicació que fa l’administració amb els ciutadans en general i amb els autònoms en particular: primer, pel tipus de llenguatge que utilitza per a les comunicacions, que fa molt difícil la comprensió d’alguns documents. Segon, per la por. Quan arriba una carta de la Seguretat Social, t’assalta una sensació de pànic. L’administració hauria de ser simpàtica com a mínim. I, ara com ara, l’autònom la veu com l’enemic i té la sensació que sistemàticament està sota sospita. L’administració ha de treballar la comunicació interna i el sistema de relacionar-se amb els contribuents. Que no ens obligui a nosaltres a haver de demostrar permanentment la nostra innocència sinó que ella s’ocupi de provar les incorreccions.

De moment, aquesta proposta no està implementada, ni existeix cap iniciativa en ferm. M’agradaria veure la lletra petita d’aquesta iniciativa, perquè a mi m’estranyaria molt que l’Estat deixi d’ingressar l’IVA d’aquests 85.000 euros. No sé, no ho veig. Els impostos s’hauran de pagar igual. I ja que parlem de l’IVA, m’agradaria fer notar el malestar de molts autònoms que tenen la sensació que som una sucursal de recaptació d’impostos de l’Estat. Fem la factura amb el 21% d’IVA i cada tres mesos hem d’ingressar-ho a l’Estat; resulta farragós, primer, perquè hi ha una càrrega burocràtica i, en segon lloc, perquè l’autònom té la sensació que està pagant diners constantment a l’Estat. Hi ha la proposta que l’autònom no hagi de presentar els impostos trimestrals, sinó que ho faci una vegada a l’any i que sigui més flexible. Però, de tot això, se n’hauria de parlar en algun àmbit en què tots estiguem d’acord. Nosaltres no estem en contra de pagar, sinó de què és el que rebem a canvi. L’autònom es pot sentir estafat quan paga molt i rep poc. Però si es tinguessin unes bones prestacions socials, aleshores es veuria diferent.

És veritat que, quan l’autònom agafa la baixa, és perquè realment hi ha una situació complicada, perquè el negoci és seu i, si no, perd ingressos, i això és un greuge comparatiu respecte a altres règims; per això entenem que és tan important la incorporació del cessament d’activitat en la reforma del RETA, que és com l’administració denomina el que es coneix com “l’atur dels autònoms”, i que ajudaria a equiparar el treball autònom a la feina per compte d’altri mitjançant una prestació social. Però, com deia abans, hi ha moltes traves burocràtiques a superar perquè això sigui efectiu.

Les últimes dades assenyalen una recuperació i un creixement d’aquest perfil de treballador, i potser hi ha influït el creixent gros d’influenciadors i creadors de contingut a les xarxes. Però també ens fa sospitar que hi ha ocupació amb falsos autònoms, i aquí és on s’hauria d’entrar a regular-ho millor. La línia entre autònom i fals autònom és molt fina, i això és un problema que afecta sobretot professions qualificades. Ens hem adonat que en àmbits com els de la formació i les ciències hi ha un increment substancial del nombre d’autònoms que no ho són voluntàriament sinó perquè les empreses que els contracten opten per aquest sistema. És difícil d’identificar, però cal estar-hi més a sobre.

La situació de les dones autònomes és encara més complicada, perquè moltes entren més tard al mercat laboral o deixen de treballar per tenir cura de la família, i aleshores hi ha períodes de temps en què no cotitzen a la Seguretat Social i això acaba tenint un impacte en la prestació de jubilació. També hi influeix el fet que hi ha un gros elevat de dones autònomes de sectors de la cura i amb ingressos més baixos. Però també hi ha dones que es fan autònomes per empoderar-se i trencar el sostre de vidre. I la flexibilitat que dona ser autònom ajuda moltes dones a conciliar la vida personal i professional. A CTAC tenim un programa que cada any n’impulsa unes 80.