Pitjor que l'home del temps
Finances
Si equivocar-se és humà, els analistes financers no són màquines i erren més que els homes del temps. Uns i altres tenen en comú la imprevisibilitat dels fets que avancen, susceptibles als canvis més petits i, sovint, amb un important component atzarós. Tots parlen del clima -meteorològic o econòmic-, pronostiquen pluges -d'aigua, gel, beneficis o fallides, per exemple- i, de tant en tant, són espectadors de luxe d'algun terratrèmol -geològic o borsari-. Però, mentre la propensió a equivocar-se dels homes del temps no passa de ser un tòpic fruit de la notorietat de les errades que puguin cometre, la d'analistes financers de tot el món ha estat corroborada.L'important grup d'informació econòmica i financera Bloomberg va difondre ahir que els analistes només van encertar els resultats del segon trimestre d'un 6,7% de les empreses de l'índex borsari nord-americà Standard&Poor's 500 (S&P 500), la pitjor dada des del 1992, any en què Bloomberg va començar a recopilar les anàlisis. Si Tomàs Molina o Mònica López fallessin un 93% dels dies, ¿algú s'oposaria al seu linxament al mig de la plaça de Catalunya?
L'agència i televisió nord-americana també va explicar que, en el segon trimestre de l'any, els beneficis de les companyies de l'índex S&P 500 va caure un 22%, mentre que els analistes havien previst una caiguda de només la meitat.
Canvis en la regulació
Hi ha dos motius, segons Bloomberg, que han provocat que aquest any els errors dels analistes hagin crescut tant a la principal plaça econòmica i borsària del món, Wall Street: que els reguladors nord-americans van obligar les empreses a deixar de filtrar informació, i la gran crisi financera que es viu. És a dir, que ja no poden seguir fent trampes -se suposa que són experts i coneixen prou bé empreses i sectors per no necessitar filtracions- i que no s'esperaven una crisi tan forta. Per llogar-hi cadires!
El codirector d'estratègia del banc d'inversions Morgan Keegan, John Wilson, explica que "és probable que els analistes s'equivoquin cada cop més en els seus pronòstics, perquè les companyies són més cauteloses amb la informació i -afegeix- ja no tenen un preferit a qui filtren la informació" abans que se sàpiga. "Tret que tinguis un analista amb una comprensió del sector molt bona (sic), l'assumpte es posa més difícil en un entorn com aquest", explica Wilson, tot oblidant que a algú a qui s'anomena analista se li pressuposa el coneixement d'allò que analitza. Altres directius del món de la gestió de fons i valors financers citats per Bloomberg expliquen que els analistes de què es poden refiar són aquells que estan especialitzats en un sector en concret.
Crisi laboral
La crisi dels analistes a Wall Street no és només d'idees, criteri o punteria, com se'n vulgui dir, sinó també laboral. I és que, entre la crisi i les polítiques regulatòries, molts analistes han sigut acomiadats. Sense anar més lluny, el govern nord-americà ha obligat a separar les divisions d'investigació i de banca d'inversions perquè mantinguin la independència de les seves anàlisis. Això ha provocat nombrosos acomiadaments d'analistes a Wall Street. I no és l'únic cas. El segon banc nord-americà, el Bank of America, va acomiadar el mes de gener passat una quarta part dels seus analistes d'accions de la seva divisió de valors. També la important asseguradora Prudential Financial va tancar la seva divisió d'investigació, amb 420 persones, perquè perdia diners.
En resum, que els que en saben, o se suposa que en saben, també pateixen crisi i s'equivoquen. I molt. Potser si poséssim els analistes financers després dels TN a presentar El temps, valoraríem més els nostres meteoròlegs.
