Els municipis enfangats suposen el 10% de les empreses de València i el 5% de feines

Només els 13 muni­ci­pis més afec­tats per la gota freda, la majo­ria a l’Horta Sud de València, acu­llen un 10 % de les empre­ses de tota la província, entre indústria, ser­veis i comerç, i el seu pes al PIB repre­senta el 5 % del valor afe­git i el 5,5 % de l’ocu­pació de la ter­cera conur­bació més gran de l’Estat. Si es tenen en compte els 70 pobles on la dana ha tin­gut impacte en major o menor mesura, en con­junt con­cen­tren el 30 % de la població de la província, el 34,5 % del PIB i el 34,4 % del ocu­pació, segons l’esti­mació rea­lit­zada per l’inves­ti­ga­dor de l’Ins­ti­tut Valencià d’Inves­ti­ga­ci­ons Econòmiques (Ivie) i doc­tor en Ciències Econòmiques i Empre­sa­ri­als Ale­jan­dro Escribá. L’esti­mació es fa amb dades de l’Obser­va­tori de Govern, Estratègia i Com­pe­ti­ti­vi­tat de l’Ivie, i comprèn una anàlisi empre­sa­rial, sense els autònoms, gene­ral de les més de 70 loca­li­tats que han patit els efec­tes del tem­po­ral i un altre de més específic de les 13 pobla­ci­ons més arra­sa­des: Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfa­far, Alge­mesí, Benetússer, Catar­roja, Lloc­nou, Mas­sa­nassa, Pai­porta, Pica­nya, Sedaví i Utiel.

Escribá adver­teix que el con­junt de muni­ci­pis afec­tats, els 75, no han patit l’impacte per igual i no totes les empre­ses han regis­trat la mateixa inten­si­tat en els efec­tes, i asse­nyala que l’anàlisi empre­sa­rial als 13 pobles obe­eix al fet que impacte és gai­rebé total a tot el nucli urbà, els polígons indus­tri­als i les zones comer­ci­als, i encara que alguns són molt petits, englo­ben molta població.

En aques­tes tretze loca­li­tats hi ha nom­bro­ses empre­ses indus­tri­als i de ser­veis i comerços (parc comer­cial d’Alfa­far, parc comer­cial de Sedaví i els cen­tres comer­ci­als MN4 i Bonaire), i sec­tor agrícola, que ha resul­tat molt malmès per les inun­da­ci­ons. Serà el comerç, segons con­si­dera el també catedràtic de la UV, el sec­tor que es recu­pe­rarà de forma més ràpida quan acon­se­gueixi refer-se, perquè la neces­si­tat de béns de con­sum (mobi­li­ari, elec­tro­domèstics, deco­ració o cor­ti­nat­ges, per exem­ple) a la zona afec­tada és molt alta i això pro­duirà un efecte rebot.

Tot i això, a l’agri­cul­tura no es pro­duirà aquest efecte, amb cul­tius i plan­ta­ci­ons molt danya­des, i exi­girà temps per recu­pe­rar la capa­ci­tat de pro­ducció en tot allò rela­ci­o­nat amb el sec­tor, perquè els magat­zems comer­ci­a­lit­za­dors i d’expor­tació de frui­tes i ver­du­res s’han vist afec­tats direc­ta­ment.

Al món empre­sa­rial hi ha molta diver­si­tat, i dins seu, les empre­ses de ser­veis tin­dran més faci­li­tats de posar-se a tre­ba­llar de nou que les indus­tri­als, perquè es basen en el capi­tal humà. Per a les empre­ses de ser­veis inten­si­ves en conei­xe­ment (con­sul­to­ries, engi­nye­ries, de salut o temes medi­am­bi­en­tals) el repte serà menys dur que per a d’altres. Aques­tes repre­sen­ten un 11% de les empre­ses totals ins­tal·lades als 13 muni­ci­pis i un 13% dels 70 pobles.

Pel que fa als polígons indus­tri­als, els més afec­tats han resul­tat els de la zona més pro­pera a la Pista de Silla, on hi ha milers d’empre­ses -a Catar­roja n’hi ha 1.900, a Aldaia el mateix nom­bre i a Pai­porta 1.500- per ser parcs de grans dimen­si­ons que allot­gen empre­ses agro­a­li­mentàries, metal·lomecàniques, de moble, logística, de trans­ports... Una mica de tot, simi­lar a l’estruc­tura indus­trial de tota la província de València.