Demanem que tant el govern valencià com l’espanyol ens tinguin en compte a l’hora de concedir ajuts
En plena campanya de recollida de cítrics i caquis, va arribar la dana a algunes de les principals comarques productores d’aquests fruits. Encara que amb tipologia de cultius diferents, l’impacte ha estat devastador en el sector agrícola de les comarques de la Ribera Alta, l’Horta Sud, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel, on hi va haver una conjunció de fenòmens meteorològics extrems com les fortes pluges i les inundacions, la pedra i un parell de tornados que han deixat en una situació molt feble aquest tros del camp valencià.
Des de la Unió de Llauradors, heu pogut fer alguna estimació de les pèrdues en el sector?
En aquest moment estem fent una primera valoració de les àrees afectades, ja que molts productors encara ni han pogut accedir als camps i perquè estan duent a terme tasques de neteja als nuclis urbans més afectats. Calculant les zones danyades, parlem d’unes 50.000 hectàrees afectades, amb diferents graus d’intensitat, i, de les quals, unes 20.000 estan greument danyades. Interpretem que l’impacte econòmic és considerable; la quantitat econòmica exacta encara és incalculable, però s’espera que superi els 150 o 160 milions d’euros que ha calculat Agrosegur, sobretot perquè no totes les explotacions agràries afectades tenen assegurança.
Aquesta catàstrofe ha afectat diverses comarques, cadascuna amb uns cultius. Quins són els més perjudicats?
El cultiu de cítrics és el més perjudicat, perquè ocupa gran part de la superfície agrícola de la zona. També hi ha hagut danys elevadíssims en caquis, especialment a la Ribera Alta, on es concentra la producció de tot l’Estat. A l’Horta Sud, hi predomina el cultiu d’hortalisses, i als Serrans, la Foia de Bunyol i la Plana d’Utiel i Requena han patit en la vinya i oliveres.
Aquest és el pitjor impacte en l’agricultura que heu vist?
Sí, sens dubte, és una afectació d’una magnitud molt alta. Perquè no només s’han perdut les collites de la temporada en el cas dels cítrics i els caquis. Hi ha molts terrenys que necessitaran tornar a plantar i caldrà esperar almenys cinc anys per poder produir amb normalitat. És una situació complexa, perquè s’ha perdut maquinària, alguna granja, però a més perquè ja partíem d’una producció molt ajustada pels efectes del canvi climàtic i l’abandonament de terres. I ara, amb aquesta catàstrofe, encara empitjorarem més i això afebleix més encara el sector.
Quines considereu que són les mesures que s’han de prioritzar per afrontar aquesta crisi?
El primer que demanem és agilitzat en els peritatges i en la tramitació de les indemnitzacions de les assegurances. És essencial que les administracions reforcin aquest procés i que s’augmenti el personal per tal de cobrir l’extensa zona afectada. També demanem ajudes fiscals i inversions per reparar infraestructures agràries. Proposem una mena de pla Renove d’equipament agrícola per ajudar els afectats a restablir l’activitat. I, a més, que es tingui en compte el sector en els plans de subvencions.