Què mou els grans bancs?
Fa uns mesos un gran banc europeu anunciava un gran moviment. Concretament, el britànic HSBC movia la seu de Canary Wharf, un parc empresarial als afores de Londres, a l’edifici d’oficines Panorama St. Paul, al costat de la catedral de St. Paul, al cor de La City de Londres.
El Financial Times parlava d’aquest trasllat poc abans de l’estiu. L’argument principal per a justificar un moviment sísmic com aquest era el de “retenir el talent”. Era una forma elegant de dir que, a l’era post-pandèmia, els treballadors no volen tornar a l’oficina si aquesta es troba al cul del món.
Per tenir una idea de fins a quin punt el Canary Wharf era el cul del món o el nou rovell de l’ou, només calia visitar el lloc web de l’HSBC. A l’àmbit “vine a treballar amb nosaltres” hi apareixia una imatge de l’interior d’oficina, on es mostraven les àrees de lleure per al talent, amb cafeteres de càpsules, màquines de vending, i amb futbolins i taules de ping-pong d’aquelles que ningú té el valor de jugar-hi en hores de feina.
No hi ha cap dubte que a La City el talent s’hi trobarà com a casa. A un radi de 400 m, uns 5 minuts caminant al voltant de les noves oficines, hi ha un eix comercial i un centre comercial, amb desenes de restaurants, cafès, i botigues de tota mena. També hi ha la catedral de St. Paul. Ara el talent podrà anar a missa.
Al final, retenir el talent passa per tenir les oficines a ciutat, amb un bon servei comercial que les envolti perquè, si hi ha un bon servei comercial, vol dir que tota la resta, equipaments, transport públic, també hi és. El comerç fa ciutat, i fa millor els parcs d’oficines. Amén.
