La recessió surt cara

El govern ha assumit que l’economia catalana passa el pitjor moment dels últims anys i així ho ha volgut reflectir en l’elaboració del projecte de llei de pressupostos de l’any vinent aprovat ahir. Segons el quadre macroeconòmic sobre el qual es fonamenten els comptes públics, Catalunya entrarà en recessió el 2009, concretament d’una dècima percentual en el conjunt de l’any, i veurà com es destrueixen prop de 55.000 llocs de treball fins a deixar la taxa d’atur en un 11,6%, pràcticament el doble que el 2007, quan era del 6,5%.

Els capítols del PIB que aguantaran relativament bé la crisi, com ara el sector exterior, on les exportacions passaran del 2,4% d’aquest any a l’1,9% del vinent, no compensaran, per exemple, la caiguda de la construcció, que es contraurà un 6%.
Austeritat i proactivitat

Tot plegat ho va reflectir ahir, d’una forma “realista”, el conseller d’Economia, Antoni Castells, durant la presentació a la premsa de les grans línies del pressupost. En paraules del titular d’Economia, el govern vol fer front a la crisi amb mesures contracícliques, “apostant per les polítiques socials, la productivitat i la competitivitat”. Paral·lelament, l’executiu vol aplicar la màxima austeritat “allà on es pugui”, i ja ha anunciat una reducció de prop de 46 milions en el capítol d’administració i serveis generals.

La despesa global arribarà el 2009 a 36.981,1 milions, un 6,4% més que aquest any, tenint en compte que aquesta xifra inclou ingressos per operacions financeres, com ara crèdits i venciments del deute, que s’eleven un 49,5%, fins a 6.421,4 milions. El conseller va puntualitzar també que, en el context actual de crisi, el govern escurarà al màxim la possibilitat d’incórrer en dèficit, que segons la llei d’estabilitat pressupostària té un topall de l’1%. Aquest percentatge equival a 2.127 milions del total pressupostat.

El document, que serà presentat divendres al Parlament amb el protocol habitual, està clarament “condicionat” pels ingressos. Castells va recordar la tendència a la baixa que presenten els tributs cedits, concretament el de transmissions patrimonials, que l’any vinent deixarà de recaptar 1.762,8 milions, un 46% menys, i alguns dels impostos participats, com ara l’IVA, que caurà un 13,5%, és a dir, 571,1 milions no ingressats. En canvi, l’IRPF aportarà al tram autonòmic català un 22,9% més, que deixarà la xifra final en 6.594,4 milions d’euros.