política
El director dels Mossos el 1-O, a la comissió estatal de la Competència
Va ser jutjat i absolt del delicte de sedició, com la resta de la cúpula del cos policial
El consell de ministres d’avui ha nomenat Pere Soler Campins, que va ser director general de Policia de Catalunya durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017, com a nou conseller de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Soler va ser processat pel referèndum, però va ser-ne absolt. L’entrada de Soler s’emmarca en la renovació de part del consell de la CNMC, inclosa una vicepresidència, que tenien el mandat vençut. El govern espanyol ha proposat cinc nomenaments en total: Ángel García Castillejo com a vicepresident i María Vidales, Enrique Monasterio i Rafael Iturriaga, a més de Soler, com a consellers. L’elecció és per a un únic mandat de sis anys i haurà de resoldre, entre d’altres sobre l’Opa del BBVA al Banc Sabadell.
El nomenament de Soler s’inclou en les mesures i gestos del govern de Pedro Sánchez cap a Junts i Carles Puigdemont. Soler Campins ha estat director general de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), president del Tribunal Arbitral de Terrassa i regidor de CiU a Terrassa. És advocat i especialista en dret mercantil i europeu, i ha exercit com a docent en diverses escoles superiors d’estudis universitaris i col·legis d’advocats. El 2017 va ser nomenat director general dels Mossos, i va ser processat i finalment absolt per part de l’Audiència Nacional juntament amb el major dels Mossos Josep Lluís Trapero
El 2017 va ser nomenat director general dels Mossos, i durant el seu període va gestionar la coordinació i investigació policial en relació amb els atemptats del 17-A. Va ser destituït el 28 d’octubre del 2017, l’endemà de la declaració d’independència suspesa, per l’aplicació de l’article 155 per part del govern de Mariano Rajoy. El 2018 l’Audiència Nacional va obrir diligències contra ell durant la investigació contra la cúpula dels Mossos en relació amb el procés independentista. Va ser processat juntament amb Josep Lluís Trapero, Joaquim Forn i Teresa Laplana per sedició. Finalment, el 21 d’octubre del 2020 la sentència els va absoldre de tots els càrrecs.