“Agafo terres dels que pleguen però tinc la pressió dels fons d’inversió”

“És una professió molt agraïda perquè t’omple tant que sembla que no treballis, la vius.” Així és com aquest jove agricultor del camp de Lleida, portaveu del sindicat Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), transmet la passió per un ofici que ha après dels pares i els avis. Amb 16 anys va anar a estudiar a l’escola agrària i des d’aleshores no ha deixat de treballar per ampliar l’explotació de pomeres. “Els que venim de pagès ho tenim més fàcil que els que han de començar de zero i no tenen accés a la terra”, explica, i considera que és una activitat “gratificant” però poc rendible i “ningú s’hi posa per diners”. Tot seria molt més fàcil si poguessin decidir el preu de venda de la collita. “Ens discutim per uns cèntims i he cobrat la poma de l’any anterior quan començo a collir la nova.”

Anar a l’escola agrària el va ajudar a professionalitzar-se i enterrar la idea que fer de pagès era una professió antiga. “Els joves el problema més gran que tenim és d’accés a la terra i a finançament”, explica, i destaca les dificultats per disposar de recursos per a la compra de tractors i maquinària. Purroy ho pateix de primera mà cada cop que mira d’ampliar el negoci. “Agafo terres dels pagesos que pleguen però tinc la pressió dels fons d’inversió”, i veu que és una situació que deixa els joves en inferioritat davant les ofertes dels que tenen més capital per comprar finques.

Els pagesos, com explica Purroy, tenen problemes per trobar mà d’obra que vulgui “treballar i aprendre”. Segons diu, la pagesia sembla una professió fàcil però “és de les més complicades perquè és molt tècnica” i es necessiten coneixements diversos, des de química fins a aspectes més mecànics. “Per les campanyes de recollida de la fruita tenim gent que ens repeteix perquè s’allarga mesos i es treuen un bon sou”, però explica que, en canvi, els costa més trobar mà d’obra qualificada per fer les aclarides o la poda dels arbres. “Treballar al camp i viure a pagès és una sortida ben vàlida”, defensa Purroy, referint-se a un sector que va perdent pes social i econòmic i que representa el 2,5% de la població activa de Catalunya. “No podem treballar al camp i fer d’oficinistes”, diu quam es queixa dels múltiples tràmits per demanar ajuts a l’administració o de la documentació per omplir el quadern de camp. “Si no tenen un sou digne, els joves marxen a la fàbrica, perquè pensen que allà segur que no hi haurà sorpreses.”