Episodis de les classes mitjanes

Tenim a l’abast llibres sobre els antics gremis catalans, sobre els nostres “industrials i polítics”, sobre algunes de les empreses de llarga durada d’aquest país, i, també, llibres sobre els “moviments socials”, i sobre la història del moviment obrer català. És lògic, perquè la burgesia i el proletariat català han protagonitzat grans moments. Els autors d’aquests llibres són analistes, cronistes, assagistes, periodistes, economistes, ensenyants. No són burgesos. Ni proletaris. Són de classe mitjana. Les classes que estudien –amb admiració, amb raó– són les classes que tenen “per sobre” (les dites burgesies) i les classes subalternes, les que tenen “per sota”. Resultat: no hi ha llibres globals sobre la classe mitjana catalana, que és tant o més important que les altres dues. El problema ve, en part, de la diversitat interna. Els pagesos i ramaders, molts artesans, els comerciants, els petits industrials, els professionals liberals, i fins i tot un sector de no propietaris de mitjans de producció (els funcionaris) formen les classes mitjanes. Disposem d’algun llibre sobre alguna organització, una iniciativa o un esdeveniment en què ha estat important el lideratge d’un sector de les classes mitjanes.

1. Un primer exemple. A partir del Compromís d’Amer (1485), els masovers començaren a poder funcionar com a petits propietaris de la terra, tot i que no n’eren. La Unesco ha declarat patrimoni de la humanitat el seu Llibre del Sindicat Remença (1448) conservat a l’Arxiu de Girona.

Segon exemple: Vita Christi, narració biogràfica escrita en llengua catalana per Isabel de Villena, abadessa, publicat el 1497 a València és el primer llibre imprès signat per una dona. Lectors/es: ben segur, les classes altes i mitjanes.

3. El composant menestral i pagès de les guerres de les Germanies (des del 1519, a Mallorca, al País Valencià, i, menys, al Principat) ha estat molt ben estudiat per Eulàlia Duran.

4. Una de les farmàcies que, des de la seva iniciació, el 1561, fins ara, ha seguit funcionant és la del Dr. Padrell. Amb canvis de propietaris i de localitzacions, sempre com a farmàcia de barri, a la Barcelona Antiga.

5. L’empresa Sagalés de transport interurbà va començar el 1641 transportant gel des dels pous de glaç de Moià fins a alguns punts de la ciutat de Barcelona. Les línies de Sagalés són per a totes les persones.

6. El 1641, Gazeta fou el primer periòdic –un setmanari– català. Publicat en llengua catalana, informava especialment dels successos polítics a l’àrea mediterrània, i al món europeu. Fet i adreçat a tothom que sabés llegir.

7. La Fideueria Sanmartí funciona, a Caldes de Montbui, des del 1700. Hi fabriquen fideus, galets, tota mena de pastes de sopa, des d’aleshores. I, distribueixen, és clar, a comerços especialitzats. L’aigua de Caldes és excel·lent.

8. Baldiri Reixac, rector d’una petita població, Ollers, va escriure i publicar (a Girona, 1749) Instruccions per a l’ensenyança de minyons. Les criatures havien de conèixer cinc llengües: la catalana (la pròpia), la francesa (la científica), el llatí (la de la universitat), la castellana (per al comerç amb Amèrica) i la italiana (per a la música).

9. Ernest Lluch va redescobrir les nou raons que, el 1766, l’economista Francesc Romà i Rossell donava per explicar la necessitat de transformar els gremis medievals en gremis moderns. La idea de fons és que els gremis fomentaven la competència i, doncs, les exportacions.

10. Per tal de construir els eixamples urbans que demanava la revolució industrial del vapor, l’enginyer Ildefons Cerdà ideà, el 1859, el que ell va anomenar exactament mansana i/o mansanes. No eren, és clar, pomes, manzanas. Eren masos, o masies, de grans dimensions. Octogonals, per facilitar la mobilitat futura dels vehicles.

11. A Reus, el 1859, un grup de joves de classe mitjana (segons la Viquipèdia en neerlandès) van crear el Centre de Lectura. És una institució/societat que tenia com a objectiu inicial l’alfabetització de la població. Ha esdevingut una gran promotora cultural. I una biblioteca excel·lent. (Seguiran)