Economia

La industria pren el relleu a la construcció

Sanejament del PIB

Les xifres canten: el fet que a Catalunya s’inicien cada cop menys habitatges i un preu de la vivenda en clara frenada, i en algunes zones en tímida davallada, indiquen que alguna cosa ha de canviar per força en l’economia del Principat, sustentada des de fa uns quants anys sobre el cíclic sector de la construcció. Tot això sembla haver-se acabat, però per sort, segons el servei d’estudis de Caixa Catalunya, hi ha elements de l’economia que poden agafar el relleu al totxo per apuntalar un PIB que s’enfronta a “moltes incerteses en el context internacional”, entre les quals destaca la crisi creditícia que té l’epicentre als Estats Units.
Així ho explicava ahir el catedràtic de la UAB Josep Oliver, que durant la presentació de l’anuari comarcal de l’entitat d’estalvis va alertar que caldrà “acostumar-se a xifres més modestes quan es parla de la construcció” , alhora que assenyalava la indústria com la més que probable solució a l’esmentat canvi de to. Tot i que l’anuari recull les dades corresponents a l’any passat, apunta tendències que es poden extrapolar de forma bastant predictible per a l’exercici en curs i poden donar idea del que pot passar el vinent.

Un tràngol que ja s’ha paït
Així, l’anuari mostra que són les comarques centrals (Anoia, Bages, Osona i Berguedà) les que més van créixer l’any passat, un 4,3%, gràcies, en bona part, a la sensible recuperació del sector industrial. Per Oliver, “el país ha entomat el primer xoc de la globalització, que va tenir com a paradigma el tancament de Lear la tardor del 2002”. Aquell xoc, pel catedràtic de la UAB, s’ha metabolitzat al llarg dels últims tres o quatre anys a base de reduir ocupació però també recuperant la inversió productiva, i per tant “augmentant la productivitat”. Paral·lelament, hi ha hagut un factor exterior, i és que “Alemanya i Europa han sortit de l’estancament que havien patit a principi de la dècada” i han generat demanda per a les exportacions catalanes, especialment de béns intermedis.

En tot cas, el creixement comarcal el 2006 ha estat bo i cap comarca ha tingut creixements negatius. Altres àrees amb evolucions molt positives han estat el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre (4,1%), i el pla de Lleida (4%). L’àrea metropolitana i les comarques de Girona, amb un 3,6%, han quedat per sota de la mitjana catalana, que és d’un 3,7%, mentre les comarques de muntanya han crescut un 3,2%.

Migració
Segons Oliver, el creixement moderat de l’àrea metropolitana té molt a veure, precisament, amb l’expulsió de les indústries que emigren per falta de sòl industrial en aquesta àrea i també de part de la construcció, que passa de la primera corona a la segona.

En general, doncs, hi ha un canvi sensible en les forces de creixement, amb una construcció que es modera de forma tranquil·litzadora, una indústria en franca revifada i uns serveis que estan agafant aire. “El model de creixement ha fet la correcció que s’esperava”, assegura Oliver, que, no obstant això, opina que “el futur no depèn gaire de nosaltres”, de manera que “cal confiar en l’economia global i que als EUA no hi haurà recessió”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.