L’aigua, protagonista també al compte d’explotació
Des d’àmbits empresarials es reclama un pla de transició hídrica publicoprivat per avançar en la gestió eficient de l’aigua
Hom espera que la legislació sobre l’ús d’aigua regenerada avanci per esdevenir més flexible
L’àmbit de l’activitat econòmica, talment com les llars catalanes, és ben conscient que el nostre és un país sec, en què la cura de l’aigua com a bé escàs requerirà estratègies imaginatives, i per això cal prosseguir sense pauses en la transició hídrica al si de l’empresa, amb més inversions i avançant en un marc legal que afavoreixi la circularitat del recurs hídric en un àmbit, l’industrial, que representa a hores d’ara aproximadament el 9% del consum d’aigua a Catalunya.
Com ha assenyalat l’Observatori de la Transició Hídrica (OTH) de la Cambra de Comerç de Barcelona, les empreses ja fa temps que s’hi han posat, perquè el consum d’aigua dels seus processos sigui més eficient. Com es recull en l’estudi Transició hídrica als sectors i activitats econòmiques, el primer semestre del 2024 es va registrar un consum de 117 hm³ a l’àmbit de la indústria, més de 10 hm³ per sota del registre del primer semestre del 2023, un estimable 8,1% menys. Certament, les empreses han anat adoptant mesures d’estalvi, més evident en el cas de la gran empresa, però cal ser més ambiciosos, i el que cal, i aquest és el relat de l’estudi de l’OTH, és un veritable pla de transició hídrica orientat a tot el conjunt empresarial català en l’horitzó 2025-2035, i que pugui concernir tot l’univers pime. La Cambra té la seva pròpia proposta de transició hídrica, que implicaria la mobilització de 390 milions d’euros en incentius, que abastarien capítols com ara la diagnosi del consum a les empreses, la creació d’oficines de Transició Hídrica, la digitalització del cicle de l’aigua a la indústria, l’R+D en les tecnologies de l’aigua i ajuts pròpiament directes (300 milions) perquè les empreses s’enfrontessin directament al repte de consumir menys aigua. El resultat d’aquest pla de xoc d’estalvi i eficiència, en càlculs de la Cambra, podria permetre un estalvi d’aigua del 15%, o el que és el mateix, la meitat de l’embassament de la Llosa del Cavall o el doble de la dessaladora de la Tordera.
Fins ara, hom pot considerar que les empreses han fet tot el que estava a les seves mans per fer més eficaces les seves aixetes? Alícia Casart, directora d’infraestructures de la Cambra de Comerç i membre de l’OTH, indica: “Podem dir que han fet el que han pogut, i han estat capaces de rebaixar el consum sense posar en risc la producció, però el que ens cal és tenir un model de gestió global que inclogui totes les empreses, per assolir un consum racional permanent.” Cal fer avinent que, si no es generalitza un pla per a tothom, “les pimes podrien entrar en una situació de risc, ja que les experiències de bona gestió normalment les posen en pràctica empreses de gran capacitat econòmica, a banda de ser plenament conscients que vivim en un context de sequera, però la gran majoria, les pimes, necessiten una guia i el suport econòmic”.
Un cost considerable
I és que, a partir d’ara, l’aigua serà un cost a tenir molt en compte: “Hi ha una realitat que ens ve al damunt, i és que la Generalitat s’ha compromès a aconseguir 280 hm³ no lligats als embassaments, mitjançant la dessalació i la regeneració.” Com diu, “no serà aigua caiguda del cel, sinó aigua fabricada, i això tindrà un cost, no sabem com repercutirà en el cànon de l’aigua, però tindrà el seu efecte, i l’empresa passarà a tenir un nou i important factor de cost”. Així doncs, “o paga l’aigua o la recicla”.
Per crear una cultura de l’estalvi de l’aigua cal un bon assessorament, informació: “Si en energia ja hi ha tot un engranatge de coneixement, guia, suport i ajuts, hem d’aconseguir el mateix en matèria hídrica, li hem de donar forma, perquè l’empresa sàpiga què ha de fer i com, a partir de dades fiables de consum d’empreses i sectors, que ara no són completes i no estan territorialitzades.” Això suposaria crear procediments estàndards a partir dels diversos casos d’èxit que trobem en la racionalització del consum d’aigua. Procediments que requereixen escarrassar-se en recerca, en un esforç compartit: “Pel que fa a l’R+D, el sector privat ha invertit molt, i caldria més inversió pública. Certament, hi ha ajuts del Departament d’Empresa per a l’estalvi d’aigua i fons Next Generation per a la digitalització, però el que fora necessari és un pla realment focalitzat en l’aigua.”
Malgrat que el Reial decret 1085/2024, que va aprovar el reglament de reutilització de l’aigua, ha estat interpretat pels experts com un marc normatiu modern, en què hom cerca garantir seguretat, qualitat i generar confiança en els potencials usuaris, des de les empreses es considera, com expressa Casart, que “la legislació hauria d’avançar encara més, cal flexibilitzar encara més l’ús d’aigua regenerada a les empreses, donar més marge però, això sí, mirant cas per cas”: “Al capdavall, al riu Llobregat ja fem regeneració a gran escala, amb aigua que es regenera al tram final i es torna a llançar al riu, aigües amunt.”
En la construcció d’un nou model de transició hídrica, òbviament l’administració haurà de tenir un paper conductor, tot començant per posar un preu al que costa fabricar aigua a partir de la regeneració, que, en el cas de Catalunya, en l’estratègia de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per al 2040, es proposa assolir uns cabals regenerats d’aproximadament 245 hm³/any de reutilització directa, als quals cal afegir 186 hm³/any de reutilització indirecta, amb 155 milions d’euros d’inversió en diverses mesures, entre les quals la construcció de 24 noves estacions de regeneració d’aigua (ERA). Caldrà apujar el cànon de l’aigua? Concha Zorrilla, directora de Transició Hídrica de la Generalitat, explica: “Apujar-ho és una qüestió sensible, però val a dir que la directiva marc de l’aigua explicita que els costos de la gestió de l’aigua han d’estar coberts per una taxa, un cànon, i el cert és que ara hi ha un decalatge i caldrà cercar un equilibri perquè aquests costos siguin suportats per tarifes, amb el benentès que com més va més requeriments exigeix la UE per aconseguir uns paràmetres de qualitat de l’aigua més alts.” La directora de Transició Hídrica creu que és previsible que “anirem avançant en reutilització, a obrir el seu marc normatiu, perquè és una de les metes que imposa la UE”: “A més, aquí en som experts, en regeneració, sovint venen experts de fora per veure les coses que fem, com bombar aigua regenerada que ha passat per l’ERA i incorporar-la al riu Llobregat, en un punt situat aigües amunt.”
Una preocupació recurrent, des de les entitats empresarials i els centres que es dediquen a la recerca, és la dificultat per aconseguir dades fiables que permetin fer la fotografia del comportament de la demanda d’aigua al sector industrial. Ho indica Concha Zorrilla: “La dificultat rau en el fet que les dades que es fan servir són tributàries, i hi ha uns límits de confidencialitat que no es poden traspassar. Estem cercant nous canals, a partir del CNE i el NIF, per obtenir dades més concretes.”
Al voltant del pla de transició hídrica que proposa la Cambra, a banda de donar més publicitat a línies d’ajuts que ja concedeix el Departament d’Empresa per a una millor gestió de l’aigua, “s’està mirant de generar línies de subvenció, i aprofitar vies com el fons climàtic, a banda dels ajuts procedents de l’Estat o la UE”. Concha Zorrilla albira un futur: “L’aigua de depuradora, fins ara no desitjada, ara es busca, i les empreses hi poden aplicar el seu propi terciari, per tenir aigües diferents per a usos diferents: netejar el terra, els processos industrials, etc. Buscarem un marc per distribuir aquesta aigua, en un règim de concessió.”
Si fem una llambregada al que passa arreu del món, podrem veure que hi ha indrets, com l’estat de Califòrnia, als EUA, o Singapur, on han fet passos gegantins en la fabricació d’aigua. Com reflexiona Xavier Amores, director del Catalan Water Partnership, o Clúster de l’Aigua, “el RD 1085/2024 a priori facilita la recirculació, però el cert és que a hores d’ara hi ha països en què s’estan donant moltes més facilitats en la reutilització directa, cosa que Europa no permet, obliga a fer passar aquesta aigua regenerada pel medi, preferentment per aqüífers”. Tot i que som a una zona geogràfica amb elevats índexs de regeneració, en comparació amb altres indrets de la UE, “no podem perdre de vista que som a la UE, molt garantista en tot allò que té a veure amb els paràmetres de salut que ha de complir l’aigua”. Al seu parer, “actualment, els avenços de la tecnologia sovint topen amb barreres normatives”. Tanmateix, països veïns com ara França han fet passos decisius per obrir encara més la reutilització. Un decret del gener del 2024 sobre aigua reutilitzada a empreses alimentàries permet a les companyies d’aquest sector fer servir aigua reutilitzada procedent de matèries primeres, aigua reciclada de procés i aigües residuals tractades reciclades per a la preparació, transformació i conservació dels productes alimentaris i la neteja de locals, instal·lacions i equips.
El director del Clúster de l’Aigua pensa que “té tot el sentit” que es prestin ajuts públics per estalviar aigua: “Es va fer en el seu moment amb el sector turístic, així que per què no generalitzar-ho a tota mena d’indústries?” I sense oblidar la pime: “La gran empresa ho té més fàcil per estalviar perquè pot fer economies d’escala, però a una pime una actuació en aquest àmbit li afecta el compte d’explotació. Cal donar-los una empenta, i premiar qui sigui eficient, en el moment que tornin les restriccions.” I tampoc no s’ha de descartar una apujada de la tarifa, amb el benentès que “estem entre els cinc països amb un preu més barat, que no arriba als dos euros per metre cúbic”.
El referent de Família Torres
Un dels principals noms propis del nostre sector del vi, el celler del Penedès Família Torres, del 2008 ençà és una de les companyies referents en la lluita contra l’emergència climàtica. A banda de reduir durant aquest període un 40% les emissions de CO2 per ampolla, ha implementat un cicle d’aigua sostenible que inclou la reutilització d’aigües residuals per al reg, neteja i refrigeració; la recollida d’aigua de pluja i la recirculació de l’aigua d’esbandir a l’embotelladora. Realitza tractament terciari avançat de l’aigua de la seva depuradora, amb filtres de carbó actiu, descalcificadors, osmosi inversa i una post-desinfecció amb CIO2 per a reutilitzar aigua al celler. Dels 22.500 m² de les teulades de les seves instal·lacions es recull l’aigua de pluja que s’acumularà a una bassa d’11.500 m³. Amb tot això aconsegueix uns registres respectables: reutilització i estalvi del 40-45% del volum d’aigua de procés tractada; l’aigua de pluja recollida permet cobrir entre un 3% i un 8,5% del consum d’aigua del celler; un 95% d’estalvi d’aigua en l’esbandida de les ampolles i un 26% d’estalvi en les torres de refrigeració. Per a Núria Mallen, responsable de gestió del medi ambient, “és important que hi hagi un pla d’incentius per a les petites indústries, perquè si no és així difícilment faran les inversions necessàries per estalviar aigua”. I hi afegeix: “La nova llei de l’octubre de l’any passat és més oberta, sí, però val a dir que nosaltres, en ser una empresa alimentària, hem de sol·licitar els permisos pertinents a Sanitat.” L’empresa té sobre la taula projectes de futur en què cobeja “l’abocament zero, la màxima circularitat”. Una d’aquestes iniciatives consistira a “retenir, quan plou, l’aigua dels carrers, per poder-la aprofitar”: “Això ens permetria anar molt més enllà d’aquest 8,5% de l’aigua de pluja que fem servir per a diverses tasques del celler.”
l’hotel sostenible
L’hotel Samba de Lloret de Mar va iniciar el 1997 la seva singladura en la sostenibilitat amb una reforma integral per reduir els consums d’aigua, energia i gas. Amb caràcter pioner, va reutilitzar aigües grises de dutxes i rentamans, que passen una fase de filtració i desinfecció, per a la descàrrega d’inodors, i així va assolir reduir el consum per persona de 400 a 150 litres per persona i dia, amb un 42% d’estalvi, del volum d’aigua que es malbaratava en la descàrrega de cisternes d’inodors. Com explica la responsable de medi ambient de l’hotel, Laura Pérez, “reutilitzar les aigües grises en aquells moments va ser una decisió agosarada, no se sabia del cert quin comportament podia tenir”. Amb el temps s’han anat succeint noves accions de recollida d’aigua per reciclar-la, o directament evitar-ne la despesa excessiva: “Hem eliminat les banyeres i hem reduït la fondària de la piscina, que va començar amb 1,80 metres, i ara la volem fixar en 1,20 metres, per assolir un estalvi de 150 litres per persona i dia.” Així mateix, els jardins de l’establiment es reguen amb sistemes de precisió.
En aquest afany incansable, l’hotel Samba està fent assajos per reutilitzar aigües negres. Actualment, “amb aigües negres tractades només es poden regar plantes que creixen a terra” i volen “veure si és possible regar plantes ornamentals amb aquest recurs, tot complint amb les garanties sanitàries”. Per a Laura Pérez, és clar que una política d’incentius “pot ser molt útil per premiar les empreses que ho estan fent bé, per així poder engrescar tots els altres”.
Coca-Cola Europacific Partners, empresa que s’encarrega de produir i distribuir productes de la marca a l’Europa occidental i àrees de l’Àsia-Pacífic, ha implementat a la seva planta de Martorelles (Vallès Occidental) diverses mesures de reducció del consum, per assolir, com diu Marta Font, directora associada de medi ambient de la companyia, “tant reduir la ràtio d’aigua de les plantes, és a dir, la quantitat d’aigua que s’utilitza per cada litre de beguda embotellada, 1,77 litres el 2023, com protegir les conques hidrogràfiques que nodreixen d’aigua” les seves “operacions, raó per la qual es desenvolupen projectes mediambientals com ara la recàrrega de la llacuna de Can Fenosa, que, juntament amb el corredor biològic construït als terrenys de la planta per a la protecció de la flora i fauna de la zona, contribueixen a la recuperació de la biodiversitat”. La companyia retorna al medi 92.300 m³ a l’any. En la reducció del 12% del consum d’aigua, hi han tingut molt a veure mesures com ara “incloure la modificació del sistema d’osmosi inversa, un sistema de millora per al tractament d’aigua mitjançant la tecnologia ROTEC que permet millorar la taxa de recuperació de l’equip de filtració fins a un 96%”. A més a més, “l’aigua es monitora constantment en temps real amb relació al seu consum per a la fabricació del producte, els processos, la neteja i el funcionament de la planta de producció.”
Socialitzar el recurs
Marta Font indica: “Hem buscat gestionar l’aigua de manera sostenible i eficient amb l’objectiu d’assegurar els recursos hídrics per a tothom: els ecosistemes, les comunitats en què operem i el nostre propi negoci.” I hi afegeix: “Ens hem marcat l’objectiu de reduir el consum d’aigua en els nostres processos en un 20% per al 2025, prenent com a referència el 2010. En el cas de la planta de Martorelles, la reducció ha estat molt més gran, el 2024 va arribar a un 39%.” Font està convençuda que “cal la col·laboració publicoprivada per trobar solucions conjuntes per poder fer front als desafiaments hídrics”. Explorar noves possibilitats en la reutilització d’aigua és possible: “El nou reglament europeu de reutilització obre oportunitats molt interessants per al sector industrial i estem explorant com podem incorporar aquests nous usos a les nostres operacions. Per suposat, qualsevol integració d’aigua reutilitzada ha de garantir la seguretat alimentària i la qualitat del producte, la nostra absoluta prioritat.”
Diferències evidents entre les dues conques Aitasa i l’objectiu d’assolir una circularitat del 40%
En el repartiment del consum per sectors, hi ha diferències prou evidents entre les conques internes de Catalunya, que gestiona l’ACA, i les conques catalanes de l’Ebre, de la CHE. A la primera àrea, amb el 92% de la població, i que assumeix el 40% del consum total de l’aigua, als usos domèstics els correspon un 44%; a la indústria, un 20%, i a l’agricultura, un 36%. Pel que fa a l’àrea d’influència de l’Ebre, on s’allotja un 8% de la població, i que s’adjudica el 60% del consum total a Catalunya, els usos agrícoles absorbeixen el 95% del proveïment d’aigua, mentre que els industrials i domèstics es queden en el 5%.
Quant a la distribució de consums d’aigua per sectors d’activitat, en indústries en règim especial del cànon de l’aigua, el primer lloc l’ocupa el sector químic, amb un 31%, seguit de l’alimentari (25%), altres i refinació de petroli (17%), lúdic (9%), paper (8%), metal·lúrgic (4%), tèxtil (3%), àrids i formigó (2%) i adobadors (1%).
Aigües Industrials de Tarragona (Aitasa), fundada el 1965 per proveir d’aigua la indústria petroquímica de la zona, fa 12 anys va decidir “de cercar altres fonts d’aigua al marge de l’Ebre, tot fent una aposta per la regeneració de les aigües municipals de les depuradores de Tarragona i Vila-seca-Salou, en un moment en què això era innovador”, com ens recorda Marc Fargas, conseller delegat de la companyia. A hores d’ara, l’aigua distribuïda per Aitasa prové en un 57% del riu Ebre i un 47% és aigua regenerada. Sota el principi que “cal donar moltes vides a l’aigua, reutilitzar-la tants cops com sigui possible”, l’any 2022 Aitasa va posar en funcionament una planta per tractar les aigües de les indústries químiques de Tarragona i fer-les recircular en els processos de les empreses petroquímiques. “L’objectiu és arribar a un 40% de circularitat, però amb l’ambició d’arribar al 60%. Així podrem ser més resilients i no dependre de la meteorologia”, diu Fargas.
“La nostra producció d’aigua ara és de 32 hm³, i volem arribar als 40 hm³, tot incrementant en 3 hm³ la regeneració, i sumant 5 hm³ d’aigües industrials que ara s’aboquen a la mar.” Aquesta infraestructura, que ha costat 45 milions d’euros, entrarà en ple funcionament a inicis del 2028. La complexitat tècnica és gran, si tenim em compte, com apunta Fargas, que “ens veurem obligats a tractar aigües industrials de tota mena, per a més de 30 centres productius diferents. Ara estem realitzant els tests preceptius per afrontar aquesta variabilitat, que també té a veure amb l’oscil·lació en els volums de producció.” Fargas té clar, però, que “qualsevol aigua es pot reutilitzar per a ús industrial, ja sigui en refrigeració, en processos industrials, de vapor, etc.” La instal·lació també permetrà un estalvi energètic d’un 10-15% i una reducció de contaminants emesos de fins a un 70%.
El conseller delegat d’Aitasa creu: “L’aigua és tan crítica que per tenir-ne cura cal que hi hagi ajuts de l’administració, ja que al capdavall és en benefici de tots. En el nostre cas, si hi ha ajuts els anirem a cercar però les nostres inversions no hi estan condicionades.”