Solbes proposa un model de finançament en què les autonomies depenguin menys de l'Estat

Garantir que qualsevol ciutadà rebi els mateixos recursos quant a serveis públics independentment del territori on visqui, augmentar l'autonomia financera de les comunitats i reduir la dependència d'aquestes de l'Estat són els objectius de la reforma del sistema de finançament autònomic que ha presentat el vicepresident segon i ministre d'Economia i Hisenda, Pedro Solbes.

Solbes, que ha estat acompanyat del secretari d'Estat d'Hisenda i Pressupostos, Carlos Ocaña, ha fet públic el document amb la proposta del govern espanyol, que recull els principis que ha anat exposant el cap de l'executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, en la ronda de contactes que ha mantingut en els últims dies amb els presidents autonòmics. Malgrat la presentació del nou model no s'han posat xifres sobre la taula, dades que des del govern espanyol acabaran de concretar de cara al gener del 2009.

Així doncs, la reforma del sistema de finançament, segons Solbes, seguirà els principis bàsics presentat per l'original del mes de juliol. Aquesta nova proposta millorarà els recursos per als serveis de tots els ciutadans de l'Estat, garantirà que qualsevol ciutadà rebi els mateixos recursos quant a serveis públics independentment de la comunitat autònoma on visqui, aportarà més autonomia financera a les comunitats autònomes i les farà menys dependents de l'Estat.

Els eixos per arribar a complir-se la nova proposta són l'augment de l'equitat i la suficiència, que significa un repartiment igualitari del finançament per a totes les competències conferides a les comunitats, el reforç de les prestacions socials, una més gran autonomia fiscal i una millora de la dinàmica i l'estabilitat del sistema.

Tres fons principals
La necessitat de despesa es vertebrarà a partir de tres fons principals. El primer, el fons de garantia fonamental. S'aplicarà independentment de les comunitats, i tot i que s'ha d'acabar de definir-ne el percentatge, Solbes ha assegurat que el repartiment d'aquest fons hauria de representar els dos terços del total del finançament.

El segon fons és el de suficiència global, a través del qual es gestionaran els recursos addicionals que l'Estat farà al sistema, tot i que també s'han d'acabar de definir de cara al gener. Els criteris per atorgar aquests recursos seran l'increment de la població des del 1999, l'ajustament d'aquestes diferències i les persones dependents.

De fet, una de les coses que ha resultat perjudicial per a Catalunya en l'últim sistema ha estat el desfasament entre els habitants que li reconeixia el sistema i els que realment estaven acollint-se a la sanitat i l'educació pública.

Finalment, es crearà un tercer fons, anomenat de convergència autonòmica, que ha de servir per compensar les comunitats menys dinàmiques, de manera que totes puguin garantir el mateix nivell de serveis bàsics.

Recursos addicionals
Solbes, preguntat sobre les comunitats més dinàmiques, ha contestat que aquestes tindran "la possibilitat d'algun recurs addicional", recollit en el tercer fons, en el de convergència autonòmica.

En resum, Pedro Solbes ha assegurat que amb la nova proposta, totes les comunitats autònomes tindran més recursos per als serveis públics i que s'ha tingut en compte la població com a element més important. La proposta també augmentarà l'autonomia fiscal de les comunitats que compleix amb "totes" les previsions dels Estatuts d'Autonomia.

El model vigent de finançament autonòmic es va aprovar el juliol del 2001 i va entrar en vigor l'1 de gener del 2002.