Aturats 2.0

Ser original és un actiu a l’alça. Tant, que pot ser la qualitat que permeti als treballadors sortir de l’atur o guanyar una beca per començar a treballar.

I és que la crisi i el boom de les xarxes socials per internet han desfermat els anomenats currículums 2.0, que fan de les noves tecnologies, en totes les seves vessants, i de la creativitat el seu principal actiu.

Nicolas Catard, un cap de projectes de comunicació francès, de 37 anys, va decidir que crear un vídeo musical era la millor manera de trobar feina. I ho va aconseguir. A Catalunya, Michel Patrick Lutun ha subhastat el seu currículum per internet. A Luxemburg, Christophe Dautremont, ha difós les seves qualitats a través del canal de vídeos més conegut, YouTube. I, a Madrid, Ibay Prieto, ha penjat una crida en una coneguda publicació de comunicació per intentar sobresortir de la resta.

La idea s’escampa com una taca d’oli. Una coneguda agència de publicitat ultima la convocatòria d’un concurs per escollir el currículum més creatiu. El premi: una beca de 3 mesos per treballar amb ells.

L’AVUI.cat també ha convidat els seus usuaris a enviar el seu currículum 2.0 per posar-lo a la web del diari i provar sort. Per enviar-lo, cal escriure a l’adreça electrònica [email protected] o bé ferarribar un DVD al carrer Enric Granados, 84. 08008.

De fet, el director de comptes on line de Grey a Barcelona, Xavier Fisa, assegura que cada cop més, en lloc de rebre PDF’s o documents de Word, els currículums que els presenten arriben a través d’adreces web o enllaços a les xarxes socials professionals com LinkedIn. Al seu entendre, és un fenomen que no es limita a cap grup professional “hi ha molta gent que s’atreveix” i, així, “el primer impacte és qualitativament molt més positiu”.

En paraules de Wawi Górriz, responsable de l’àrea digital de Bassat & Ogilvy, un currículum creatiu és un plus afegit per a la persona que l’envia, i és “evident que la crisi aguditza l’enginy de les persones”.

Dit això, però, puntualitza: “De la mateixa manera que es diu que no cal obrir un blog si no tens coses interessants per explicar, no has d’embolicar-te amb un currículum diferent si no tens una bona idea”. Arribats a aquest punt, recomana als aspirants “espontaneïtat, naturalitat i demostrar allò que dius que saps fer”.

Christophe Dautremont, format en el sector de la publicitat i la comunicació, va penjar la seva vida professional a YouTube el maig del 2008. L’agost d’aquell mateix any va començar a treballar com a consultor de comunicació amb un contracte per a un any, i a un mes per què se li acabi ja l’han avisat que, “degut a la crisi”, no el podran renovar.

Per això, Dautremont ha enviat el seu currículum 2.0 a l’AVUI.cat. Assegura que està disposat a traslladar-se on sigui per tal de treballar, tot i que reconeix que “sense parlar català ni castellà, ho té difícil”.

Ibay Prieto, un creatiu madrileny de 31 anys, porta 9 mesos a l’atur i des de fa una setmana ha penjat un vídeo promocionant-se a la revista Brandlife, especialitzada en publicitat i comunicació, i al seu perfil de Facebook. De moment, només l’han felicitat però no perd l’optimisme.

Recentment, ha saltat a la fama Nicolas Catard fent el mateix. Es coneix arreu de França com a ‘Stivostin’. Amb 37 anys, aquest cap de projectes de comunicació francès va decidir el març passat elaborar un vídeo musical per buscar una nova feina.

Catard tenia una fita clara: crear repecussió i trobar feina en menys d’un mes. Va compondre la cançó, la va escriure i va gravar el videoclip amb mètodes casolans. Va afegir l’enllaç del vídeo al seu perfil de Facebook i el va enviar a tots els seus contactes de les xarxes professionals LinkedIn i Viadeo. Va arribar als mitjans de comunicació. I voilà! En un nou videoclip, un mes després, Catard explicava que ja té nova ocupació.

Per al professor del departament de lingüística general de la Universitat de Barcelona Xavier Laborda, Catard recrea amb aquesta història el mite del Robinson Crusoe, “abandonat a l’illa de l’atur”. La satisfacció de veure com se’n surt i l’empenta que rep dels mitjans de comunicació és, segons Laborda, el secret del seu èxit.

“És un relat euforitzant”, però que, en el fons, amaga “un miratge”, argumenta Laborda. Al seu entendre, el mite del Robinson és un mite burgès, perquè el personatge està molt preparat i té mitjans per ensortir-se’n.

Un cas similar és el de Michael Patrick Lutun, de 37 anys, origen francès i resident a Catalunya des de fa 17 anys. Al març va decidir subhastar el seu currículum a eBay per tal d’oferir “la seva força de treball”. A Lutun, però, no li ha anat tan bé. En el moment que la seva iniciativa va tenir ressò mediàtic, eBay li va comunicar que el que pretenia era il·legal i que al portal no es permeten els intercanvis.

Tot plegat, per intentar captar l’atenció de la persona que selecciona personal, ja que, segons els experts, trigarà una mitjana de 50 segons en decidir si l’aspirant que l’escriu li interessa o no a la seva empresa.