Economia
Quintás dimiteix com a president de la CECA
La decisió facilita el procés de successió al capdavant de la Confederació de Caixes. Fainé es perfila com el nou líder si troba el consens d'entitats i partits
Juan Ramón Quintás va donar la sorpresa ahir en dimitir com a president de la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) per donar pas al seu successor, que s'elegirà el 20 d'abril. Tot i que aquesta no era la intenció inicial de Quintás, un alt directiu d'una caixa li va demanar que deixés el càrrec perquè s'iniciés el període de successió i, després d'una dura pugna, Quintás va presentar la dimissió. José Antonio Olavarrieta, director general de la institució, en prendrà el control fins a les eleccions, segons va confirmar la CECA.
Tot i que Quintás va afirmar que estava "satisfet" de la reunió d'ahir, alguns assistents van explicar als mitjans que van saltar espurnes entre els partidaris d'obrir les candidatures immediatament i els de fer-ho més endavant, una decisió que s'ha ajornat. Fins ara han transcendit dos candidats a substituir Quintás: Amado Franco, president d'Ibercaja, i Isidre Fainé, de La Caixa, tot i que aquesta entitat no ha confirmat la seva intenció de presentar-s'hi.
El relleu es produirà previsiblement el 20 d'abril, quan els actuals quatre vicepresidents de la CECA -Isidre Fainé, Rodrigo Rato (Caja Madrid), Braulio Medel (Unicaja) i Modesto Crespo (CAM)- hauran d'afrontar un consell d'administració centrat en la substitució.
Fins ara el president de la patronal de les caixes provenia d'una entitat mitjana. No obstant, davant la difícil situació que viu el sector, amb les fusions com a prioritat per buscar la viabilitat, això podria canviar i el president de la primera caixa de l'Estat podria compaginar ambdós càrrecs, segons fonts financeres.
Precisament això és el que ha portat el govern central i l'oposició a demanar a Isidre Fainé que es presenti, ja que, segons les mateixes fonts, el veuen com "el candidat ideal" per la seva imatge d'"independència i solvència". El president de La Caixa, però, vol que, a més de consens polític, hi hagi unanimitat de les entitats per ser elegit.
Mal any
La CECA també va fer balanç d'un any, el 2009, dolent per al sector, en què ha doblat esforços per enfortir la seva capitalització i les dotacions.
Olavarrieta va explicar que les caixes van destinar a reserves el 73% del benefici de 4.120 milions d'euros, i va destacar també els 1.108 milions destinats a obra social, un 30% menys.
Tot i que Quintás va afirmar que estava "satisfet" de la reunió d'ahir, alguns assistents van explicar als mitjans que van saltar espurnes entre els partidaris d'obrir les candidatures immediatament i els de fer-ho més endavant, una decisió que s'ha ajornat. Fins ara han transcendit dos candidats a substituir Quintás: Amado Franco, president d'Ibercaja, i Isidre Fainé, de La Caixa, tot i que aquesta entitat no ha confirmat la seva intenció de presentar-s'hi.
El relleu es produirà previsiblement el 20 d'abril, quan els actuals quatre vicepresidents de la CECA -Isidre Fainé, Rodrigo Rato (Caja Madrid), Braulio Medel (Unicaja) i Modesto Crespo (CAM)- hauran d'afrontar un consell d'administració centrat en la substitució.
Fins ara el president de la patronal de les caixes provenia d'una entitat mitjana. No obstant, davant la difícil situació que viu el sector, amb les fusions com a prioritat per buscar la viabilitat, això podria canviar i el president de la primera caixa de l'Estat podria compaginar ambdós càrrecs, segons fonts financeres.
Precisament això és el que ha portat el govern central i l'oposició a demanar a Isidre Fainé que es presenti, ja que, segons les mateixes fonts, el veuen com "el candidat ideal" per la seva imatge d'"independència i solvència". El president de La Caixa, però, vol que, a més de consens polític, hi hagi unanimitat de les entitats per ser elegit.
Mal any
La CECA també va fer balanç d'un any, el 2009, dolent per al sector, en què ha doblat esforços per enfortir la seva capitalització i les dotacions.
Olavarrieta va explicar que les caixes van destinar a reserves el 73% del benefici de 4.120 milions d'euros, i va destacar també els 1.108 milions destinats a obra social, un 30% menys.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.