Cadira francesa i visat txec

Espanya s'estrena a Washingon en una cimera del G-20 disposada a vendre sense intermediaris el seu sistema de supervisió financera que han elogiat des de The Wall Street Journal fins al premier britànic Gordon Brown com un exemple a copiar. Un llegat que arrela en l'etapa de Luis Ángel Rojo com a governador del Banc d'Espanya i ha tingut continuïtat després amb Jaime Caruana i ara amb Miguel Ángel Fernández Ordóñez. En un moment en què els Estats Units però sobretot Europa busquen que cap actor del mercat no escapi a la supervisió, la recepta de José Luis Rodríguez Zapatero és expedir davant el club que aplega països rics i emergents la prescripció facultativa que recepta el palau d'Alcalá, 48.

La columna de model supervisor que ha servit per tenir un mercat sanejat ha estat l'obligació que bancs i caixes d'estalvi dotessin provisions anticícliques per cobrir els préstecs. És a dir, que destinessin més provisions en etapes de bonança i baixa morositat per tenir un paraigua quan arribin les vaques magres i la morositat es dispari. Aquesta decisió al seu dia va aixecar polseguera, perquè el cost de dotar més provisions és lluir menys beneficis al balanç. Resultat: el Santander tancarà el 2008, l'any de la pitjor crisi des del 1929, convertit en el primer banc de la UE en beneficis i havent salvat els cadàvers que expulsava la City mentre cap banc o caixa rival ha necessitat un rescat.

El quart arriba de Praga
Zapatero serà qui liderarà la delegació encarregada d'exposar el catàleg d'aquest llegat, i estarà acompanyat pel vicepresident Pedro Solbes, el secretari d'Estat d'Economia, David Vegara, i el director de l'Oficina Econòmica de la Moncloa, Javier Vallés. El quart membre de la delegació espanyola, però, ve de Praga: el viceprimer ministre txec, Marek Mora. Si Sarkozy va cedir a Zapatero la cadira de França perquè en té dues com a president de la UE i membre del G-8, la Moncloa ha sumat a última hora Txèquia al seu equip perquè és qui presidirà la UE el primer semestre del 2009. Espanya vol blindar així la seva cadira en un G-20 que ara ja és un G-23 amb les incorporacions d'Espanya, Txèquia i Holanda, aquesta convidada per Sarkozy.

Amb el president francès convertit en repartidor d'entrades, el diari Le Figaro informava ahir de la factura que es cobrarà l'Elisi. "Et donaré tot el que em demanis si sóc a la reunió", hauria promès Zapatero a Sarkozy, segons el rotatiu francès.

Cafè al matí i un nou capitalisme
Amb la seva experiència com a negociador als passadissos de Brussel·les, Solbes ja ha advertit amb la seva ironia que ningú esperi miracles com el de reeditar Bretton Woods en dos dies. "Un no entra al matí a esmorzar cafè i xurros i a la tarda està refundant el capitalisme. Això no funciona així", va alliçonar.

Més enllà de continguts i balls de cadires, la cimera del G-20 oferirà un simbòlic catàleg de fotografies a Zapatero, que va ser el vuitè dels 23 a ser rebut per Bush i que al sopar previ a la cimera seia entre Angela Merkel i l'holandès Balkenende. Una foto que rebat la de les Açores, on Aznar va presumir de bracet amb Bush i Blair de treure Espanya del racó de la història. "Espanya ha sortit definitivament del racó de la història, des de la legalitat", va etzibar ahir De la Vega sense citar Aznar.