Economia
Fractura social
Moncloa i CEOE eleven el to culpant-se de dinamitar el diàleg social. La patronal censura la reacció "més violenta del normal" de Zapatero
Certificada la fi del diàleg social, el govern central i la CEOE van elevar ahir el to dels seus retrets en l'intent de carregar a l'altre la culpa de dinamitar els ponts sense haver firmat ni un sol acord des de l'esclat de la crisi. L'endemà que José Luis Rodríguez Zapatero es declarés "decebut" amb la patronal i personifiqués el fracàs de la negociació en Gerardo Díaz Ferrán, la mà dreta del líder patronal, Gonzalo Pascual va censurar el president espanyol per la seva reacció "més violenta del normal".
Proscrit qualsevol retoc al mercat de treball, l'agenda del diàleg social passava per una concessió a patronal (rebaixa de cotitzacions que l'empresa paga a la seguretat social) i una altra a sindicats (l'ajut de 420 euros al mes per a aturats que hagin esgotat la prestació). Pel que fa a les quotes, la Moncloa va elevar l'oferta inicial de mig punt a 1,5 punts fins al 2011, lluny dels 5 punts que exigia la CEOE. Zapatero no volia comprometre les pensions públiques (5 punts costen 18.000 milions) i alhora recelava que la rebaixa creés llocs de treball. "Si un empresari s'estalvia de mitjana 20 euros per treballador, quants treballadors hauria de tenir en nòmina perquè l'estalvi total li permetés crear un lloc de treball de 1.000 euros?", es pregunta una font de la Moncloa.
Si el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, sosté que el govern s'ha limitat a "vetllar" pels drets laborals, el vicepresident de la CEOE, Arturo Fernández, etziba que el govern "ha trencat el diàleg i estem a l'espera de què vol fer". El govern, però, prepara ja un lot de decrets laborals per al consell de ministres del 13 d'agost, entre els quals el subsidi de 420 euros, sabent que l'esquerra el flanqueja al Congrés.
Proscrit qualsevol retoc al mercat de treball, l'agenda del diàleg social passava per una concessió a patronal (rebaixa de cotitzacions que l'empresa paga a la seguretat social) i una altra a sindicats (l'ajut de 420 euros al mes per a aturats que hagin esgotat la prestació). Pel que fa a les quotes, la Moncloa va elevar l'oferta inicial de mig punt a 1,5 punts fins al 2011, lluny dels 5 punts que exigia la CEOE. Zapatero no volia comprometre les pensions públiques (5 punts costen 18.000 milions) i alhora recelava que la rebaixa creés llocs de treball. "Si un empresari s'estalvia de mitjana 20 euros per treballador, quants treballadors hauria de tenir en nòmina perquè l'estalvi total li permetés crear un lloc de treball de 1.000 euros?", es pregunta una font de la Moncloa.
Si el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, sosté que el govern s'ha limitat a "vetllar" pels drets laborals, el vicepresident de la CEOE, Arturo Fernández, etziba que el govern "ha trencat el diàleg i estem a l'espera de què vol fer". El govern, però, prepara ja un lot de decrets laborals per al consell de ministres del 13 d'agost, entre els quals el subsidi de 420 euros, sabent que l'esquerra el flanqueja al Congrés.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.