Economia

Marató sobiranista

Milers de catalans situen la qüestió de l'autodeterminació al centre del debat polític, mentre que eels promotors de la consulta creuen que tindrà efectes en les eleccions del 2010

Cata­lu­nya viu avui la seva pri­mera marató inde­pen­den­tista. En total, 700.000 cata­lans majors de 16 anys estan cri­dats a votar en 564 meses de 252 col·legis elec­to­rals de 166 muni­ci­pis. Durant 11 hores podran deci­dir si volen un Estat català o volen con­ti­nuar for­mant part de l’Estat espa­nyol. Més de 15.000 volun­ta­ris han de vet­llar per la bona marxa de la jor­nada.

La cons­tel·lació de grups i pla­ta­for­mes sobi­ra­nis­tes ha acon­se­guit situar l’auto­de­ter­mi­nació al cen­tre del debat polític del país. Cons­ci­ents que els par­tits tenen un topall clar en relació amb aquesta qüestió, les coor­di­na­do­res sobi­ra­nis­tes han dut fins a les dar­re­res con­seqüències l’afo­risme més cone­gut de Joan Fus­ter: “Tota política que no fem nosal­tres serà feta con­tra nosal­tres”. És per això que al nucli impul­sor de la con­sulta es res­pira una certa al·lèrgia a les for­ma­ci­ons polítiques con­ven­ci­o­nals, i no és cap casu­a­li­tat que les cares més cone­gu­des del procés siguin per­so­nes crítiques amb els seus par­tits, com Uriel Ber­tran, o amb aspi­ra­ci­ons inter­nes, com Alfons López Tena. D’altres, com l’alcalde d’Arenys de Munt, Car­les Móra, estan cal­cu­lant els seus temps polítics.

Per ara, tots coin­ci­dei­xen a recla­mar que les tres con­sul­tes –la d’avui, la del febrer i la de l’abril– han de tenir una con­seqüència a les elec­ci­ons al Par­la­ment, pre­vis­tes per a l’any vinent. Per acon­se­guir-ho, tots els actors insis­tei­xen a dema­nar una gran par­ti­ci­pació, i unes xifres apa­rei­xen en cada con­versa sobre aquesta qüestió: menys d’un 30% seria un revés, més d’un 40% un gran èxit. Entre una xifra i l’altra, el resul­tat seria cor­recte.
Enmig d’aquest esce­nari, els par­tits afron­ten la jor­nada amb diver­sos graus de recel. Només el PP té un dis­curs cohe­rent, que passa per l’opo­sició fron­tal a les con­sul­tes i la rei­vin­di­cació de l’Espa­nya cons­ti­tu­ci­o­nal. Res de nou. Altres par­tits que habi­tu­al­ment recla­men més sobi­ra­nia també han expres­sat, en públic o en pri­vat, la seva prudència davant d’un movi­ment que no con­tro­len. És cert que regi­dors i càrrecs de CiU i ERC s’han abo­cat al procés i que el lide­ren a molts muni­ci­pis, i també que tenen el reco­nei­xe­ment dels seus con­vi­la­tans.

Però les seves direc­ci­ons naci­o­nals temen dues pos­si­bi­li­tats, que poden ser simultànies: que una par­ti­ci­pació mas­siva les obli­gui a pren­dre un posi­ci­o­na­ment pràctic en relació amb l’auto­de­ter­mi­nació o que aquest movi­ment pugui ser apro­fi­tat per alguna força política que a hores d’ara encara no s’ha cons­tituït. En tot cas, con­ver­gents i repu­bli­cans tam­poc volen que el 13-D sigui un fracàs rotund que doni ales als soci­a­lis­tes i als que ridi­cu­lit­za­ran, des de demà mateix, tot el procés.

Pel que fa al govern de la Gene­ra­li­tat, ha optat per embol­ca­llar-se còmoda­ment dins la lega­li­tat i, com que les con­sul­tes no estan fora de la llei, es limita a res­pec­tar-les i vet­llar per tal que no hi hagi inci­dents. Que la con­se­llera Carme Cap­de­vila voti avui a Sant Hilari Sacalm, pre­vi­si­ble­ment que sí, és una anècdota que no afecta la cohesió del tri­par­tit.

El govern espa­nyol, tot i les sor­ti­des de to d’algun dels seus mem­bres, sí que ha entès la mag­ni­tud de la qüestió, raó per la qual ha optat aquesta vegada per posar el morrió als advo­cats de l’Estat i no entor­pir el procés, cons­ci­ent que tota ingerència només farà més gros el movi­ment sobi­ra­nista. És una tàctica molt vella: la de l’estruç.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.