'Le Monde' demana a la UE que tingui en compte el resultat de les consultes

El diari Le Monde va fer ahir un canvi significatiu en la tradicional mirada de la premsa francesa sobre les minories nacionals i lingüístiques. Ahir mateix, dedicava el seu editorial de política internacional, sota el títol “Le mal catalan”, a la jornada de consultes que avui es celebra a Catalunya.

Segons el rotatiu francès, la consulta s’ha celebrat al marge dels partits polítics catalans i de les autoritats, raó per la qual no té cap validesa legal ni és vinculant. Malgrat aquesta constatació, el diari considera que el referèndum és la demostració que l’independentisme català ha crescut “sota l’efecte de la retòrica nacionalista atiada per les institucions regionals”.

En aquest sentit, assenyala que la “configuració política inestable de la Generalitat”, en clara referència al tripartit i les seves diferències de criteri amb relació al futur nacional del país, “ha impulsat aquesta reivindicació”. Més encara, l’editorial apunta que “cal ben poca cosa per provocar una crisi amb Madrid”.

A partir d’aquesta constatació, el diari recorda que Catalunya no és l’únic territori europeu que té dificultats d’encaix estatal. Així, després de fer referència al cas basc, on barreja de passada la violència d’ETA, el diari fa especial esment del cas flamenc, nació de la qual diu que “té molts punts en comú” amb Catalunya. A banda de Flandes, també recorda el cas d’Escòcia, de la qual diu que està “temptada de trencar amb l’Estat central”, en aquest cas el Regne Unit. Tots aquests territoris, segons l’editorialista, tenen en comú el fet de tenir “grans competències per gestionar els seus propis afers”, alhora que assenyala que aquests pobles són “pròspers”.

Des de l’òptica francesa, el rotatiu es pregunta les raons per les quals el País Basc, Catalunya, Escòcia o Flandes qüestionen els seus marcs legals si no són països pobres. A més, considera que la pertinença a la Unió Europea (UE) no ha “refredat els nacionalismes regionals, al contrari”. Le Monde creu que la pertinença a l’estructura comunitària permet a aquestes nacions “una ruptura sense violència”. En aquesta línia, remarca que “avui la modificació de les fronteres ja no és sinònim de conflicte armat”.

Valoració política
Le Monde també considera que la UE no ha fet mai cap valoració política amb relació a les “temptatives nacionalistes”, tot i que recorda que les institucions europees “dispensen fons, des de fa molt de temps, a les regions d’Europa”.

Finalment, el diari fa la seva pròpia anàlisi de les raons per les quals l’independentisme creix. Al seu parer, l’ensorrament de l’antic bloc soviètic i de l’antiga Iugoslàvia va impulsar la creació de nous Estats independents. Això sí, el diari admet que la majoria dels nous Estats apareguts des del final de la Guerra Freda tenen una grandària sensiblement inferior i són econòmicament més febles que Catalunya.

Precisament, el diari recorda que el govern espanyol encara no ha reconegut la creació de Kosovo, i afegeix que en pot comprendre les raons.

La BBC també desembarca a Catalunya
La BBC també ha parat molta atenció a la consulta d’avui i ha desplegat un equip a Vic. Després de passejar-se per Osona i parlar amb els organitzadors i amb diversos ciutadans anònims, la corresponsal de l’emissora pública britànica arriba a la conclusió que les raons per reclamar la sobirania són alhora econòmiques i sentimentals.

La periodista també va parlar amb el conseller Antoni Castells, a qui anomena minister. Segons li va explicar el titular d’Economia, només un de cada cinc catalans està a favor de la independència, tal com assenyalava el CEO en el seu darrer baròmetre.

A banda de la BBC, un altre mitjà anglès també ha posat el focus a Catalunya. Es tracta del Daily Telegraph, que ha enviat una corresponsal a Tàrrega. Aquest rotatiu fa especial atenció al fet que el president del Barça, Joan Laporta, s’hagi posicionat clarament a favor del vot afirmatiu. El diari recorda que l’Estatut remarca que Catalunya és una nació, però alerta també que el Tribunal Constitucional (TC) podria modificar aquesta consideració.