Atrapats per la hipoteca
Crisi econòmica
En l’època daurada en què els préstecs fluïen per l’eteri món del sistema financer amb una volatilitat mai vista, molta gent es va hipotecar. Després, de manera inesperada, el crac global va arribar. I va espessir l’economia de tal manera que aquelles quotes hipotecàries que semblaven irrisòries avui han esdevingut una llosa.
En plena crisi econòmica, la incapacitat per fer front a la hipoteca ha esdevingut una patologia que s’estén arreu: és la morositat hipotecària, que, segons dades fetes públiques per l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE), es va situar el desembre del 2008 en el 2,36%. Només cal comparar-la amb la d’un any abans, 0,72%, per adonar-se de la magnitud del problema. Un problema que pateixen, amb més intensitat, les caixes d’estalvis, que el desembre de l’any passat van registrar una morositat del 2,82%, pràcticament dos punts més que l’any anterior. Les perspectives, a més, són negres. I és que segons ha revelat la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA), preveuen arribar a una taxa de no pagament de les hipoteques del 9%.
Aquest augment de la morositat s’explica, segons l’AHE, per dos factors. D’una banda, l’augment que van registrar l’any passat els tipus d’interès, una circumstància que recentment s’ha vist atenuada per la nova política monetària del Banc Central Europeu, que ha situat els tipus en el mínim històric de l’1,5%. “Això fa que, en aquests moments, l’atur s’hagi convertit en la primera causa de morositat”, diuen fonts de l’AHE, que apunten que aquest serà “el factor fonamental” d’impagats el 2010.
Davant d’aquesta situació, entitats financeres i hipotecats han de fer front a un problema doblement important per a la societat: la pèrdua de l’habitatge de milers de famílies i la pràctica conversió de les entitats financeres en promotores de pisos embargats. Les solucions, davant d’aquesta situació, són urgents i imprescindibles.
Evitar les subhastes
La consigna, tant per als deutors com per a les entitats financera, és evitar arribar a les execucions hipotecàries. Això és, la subhasta dels habitatges hipotecats. Màrius Miró, soci del bufet Roca Junyent, explica que “l’execució de les hipoteques per part de bancs i caixes [el que col·loquialment es coneix com embargament] és molt menor a l’augment de la morositat”. Així ho constata també Àngel Martínez, secretari del jutjat de primera instància número 13 de Barcelona, que certifica que “l’augment de la morositat no repercuteix directament en un augment proporcional de les execucions hipotecàries”. Segons Martínez, “a les institucions financeres els interessa recuperar els diners i, per tant, treballen en alternatives. A més, en la situació actual, molts dels habitatges que van a subhasta no troben comprador. No hi ha clients i les entitats s’esforcen a trobar altres vies que els garanteixin els diners”.
Miró explica que els bancs opten, majoritàriament, per renegociar la hipoteca, allargar els terminis de pagament i acomodar-les a quotes més baixes. Una altra alternativa usual són les dacions en lloguer, en les quals l’hipotecat es converteix en arrendatari de l’habitatge, que passa a ser propietat del banc o caixa.
En última instància, i abans d’iniciar un procediment judicial, costós per a ambdues parts –i incert–, Miro explica que molts “aposten per les dacions en pagament”, per les quals el deutor lliura el bé immoble al banc i s’oblida del crèdit pendent. “Normalment s’intenta evitar aquesta situació, però en casos de segones residències, o quan les perspectives de millorar els ingressos són poques, aquesta és la millor solució”, diu Miró.
Dació més crèdit
Tanmateix, la dació en pagament té també inconvenients. En les hipoteques més recents, pot passar que el volum del crèdit sigui superior a la taxació actual del pis, per la qual cosa els deutors han d’abonar la diferència a l’entitat financera. Amb tot, la dació és més beneficiosa per a l’hipotecat que una subhasta, ja que en la situació actual és més que probable que el preu final de venda del pis, si es ven, sigui inferior a la taxació.
“Atrapats per la hipoteca” podria ser un dels leitmotiv de la crisi. Un leitmotiv que és vàlid per a hipotecats, però també, i molt, per a entitats financeres.