Zapatero tampoc se'n surt

A l’escalf d’un míting a Lugo, José Luis Rodríguez Zapatero havia promès la vigília de rebre per tercer cop els principals banquers a la Moncloa que “amb tota la força i la convicció” els advertiria que “no és el moment de grans beneficis, sinó de donar suport al crèdit”.

Després de gairebé tres hores de reunió cara a cara, però, l’exigència a bancs i caixes d’afluixar l’aixeta del crèdit per no ofegar l’economia de famílies i petites empreses es va quedar en el prec d’un “esforç addicional” a canvi d’ampliar les línies de l’ICO.

A diferència de les dues reunions precedents per debatre la solidesa del sistema financer espanyol i per preparar el debut en el G-20 a Washington, la reunió d’ahir de Zapatero amb Emilio Botín (Santander), Francisco González (BBVA), Isidre Fainé (La Caixa), Miguel Blesa (Caja Madrid) i José Luis Olivas (Bancaja) va ser molt més freda. Fins i tot l’attrezzo, ja que els sofàs blancs i confortables de cites anteriors van deixar pas a rígides i austeres taules de treball on Zapatero, aquest cop sí amb el vicepresident Pedro Solbes, tenia els presidents de bancs a la dreta i els de les caixes a l’esquerra.

El clima s’havia enrarit perquè els banquers s’han sentit assenyalats públicament per Zapatero i el PSOE, que fins i tot van jugar amb la idea de fer-los desfilar pel Congrés perquè expliquessin què fan amb la liquiditat que l’Estat els injecta a través del fons de compra d’actius de 30.000 milions i per què no arriba a famílies i pimes. Com a símbol de la gravetat del pols, per primer cop Emilio Botín no va delegar en la seva mà dreta Alfredo Sáenz, sinó que hi va acudir ell. La valenciana Bancaja, alhora, va ocupar el seient  de l’andalusa Unicaja.

Segons fonts de la banca, els sis executius van defensar amb un to molt pedagògic davant Zapatero que no han tallat l’aixeta del crèdit, sinó que la seva demanda solvent ha caigut un 20%. I també que després de la borratxera immobiliària, el que és lògic és que el crèdit creixi com el PIB nominal (descomptant la inflació). O sigui que en recessió pot créixer zero o menys. Ells sostenen que en l’últim any ha crescut un 7%, molt per sobre del PIB nominal.
Espolsada la culpa, això sí, van expressar el seu “desig” de contribuir a agilitzar el crèdit guiats pel “compromís col·lectiu” que ara els sol·licita la Moncloa. A canvi, Zapatero i Solbes esborren les seves crítiques a la rigidesa bancària per fer córrer el diner i escriuen un reconeixement públic que “efectivament ja ho està fent”. I es comprometen a ampliar, flexibilitzar i reforçar les línies de finançament de l’ICO ja existents forçant les entitats a col·laborar “activament” a difondre entre clients particulars i pimes l’ajut que garanteix en última instància l’ICO, sobretot la moratòria hipotecària de dos anys per als aturats. Es confia que així redoblin la publicitat d’eines anticrisi, tot i que el líder de la patronal AEB, Miguel Martín, sosté que “no és la banca espanyola la que enfonsa l’economia, l’economia no s’enfonsa encara més perquè la banca és capaç de sostenir l’endeutament”.