Dr. House, per servir-lo

He passat uns dies d'estiu desconnectat i puc dir que hi ha vida després dels bits. De fet hi ha molta més vida del que m'havia pensat. Vaig aprofitar per anar a sopar en un restaurant d'un bon amic meu i, encara que sabia que li anava bé, mai m'havia preocupat per fer números. Al cap i a la fi, un amic és un amic i això fa que ens costi veure'l d'una altra manera. Però aquesta vegada, a més d'acabar parlant de l'humà i el diví (com sempre), va sortir el tema de la crisi. En aquell moment em vaig adonar que el meu amic, al qual conec des que teníem 13 anys, té una empresa de més de 50 empleats i gestiona diversos milions d'euros i una important inversió en immobilitzat.

Encara estava digerint l'espectacular amanida d'alvocat amb salmorejo, a més d'aquest increïble descobriment (gairebé epifania), quan vaig recordar tots els alumnes d'emprenedoria tecnològica que havia tingut i que m'esperaven a la tornada de les vacances. Alumnes prometedors, brillants, amb passió, gairebé tots amb MBA per descomptat, amb idees genials i plans de negoci detalladíssims que expliquen com facturaran més milions que Google a partir del cinquè any. Però com deia l'empresa del calendari, la potència sense control no serveix de res.

Al tastar la majestuosa segona cococha en salsa verda vaig recordar un grup en particular d'alumnes. Jo no era el seu tutor però em van demanar que els ajudés per les particularitats del seu projecte. Als 10 minuts d'escoltar com pretenien dominar el món explicat en llengua de Mordor, no em va quedar cap més remei que preguntar-los: “Disculpeu, però quina necessitat satisfeu amb la vostra empresa?” Després de deu minuts més escoltant com repetien els mantres “comunitat virtual”, “dispositius mòbils” i “revenue sharing” en totes les combinacions possibles, em vaig veure obligat a parar-los de nou: “Esteu ajuntant tres paraules que queden molt bé, esperant que el resultat encara quedi millor, però encara no sabem quina necessitat satisfeu” (*). Des d'aleshores els meus alumnes em diuen Dr. House.

El tiramisú no em va endolcir el caràcter respecte d'això. Està molt bé intentar crear el nou Facebook i tot això, i a més estic convençut que internet, el màrqueting on line, els dispositius mòbils i les xarxes socials seran clau els pròxims anys, i per ells passarà la recuperació, així com per les tecnologies i el coneixement que ens generin avantatges competitius. Però jo segueixo menjant tots els dies. I molt sovint en el restaurant del meu amic, que a pesar de la crisi sempre està ple. Així que comencem fent bé allò que és bàsic, sigui en el sector de la tecnologia, el de la restauració o el de la medicina. Amb la que està caient, millor tenir això cobert abans que ficar-nos en res més. I si no ho veus clar, tranquil, que quan acabi aquest cafè el Dr. House torna a passar consulta.

(*) Increïble i afortunadament no es van enfadar amb mi, al contrari, van revisar el pla de negoci i ara satisfan una necessitat del mercat. Molta sort nois!