La viabilitat de les empreses en concurs de creditors

Un any després de la seva darrera reforma a través del reial decret 3/2009, el govern central està cuinant una tercera reforma de la llei concursal (llei 22/2003). La llei concursal, amb la primera reforma que es va fer 3 anys després de la seva publicació, l'any 2009, una vegada comprovada la insuficiència de les disposicions de la nova llei per fer front a la magnitud de la crisi i la seva repercussió en les nostres empreses provocant un nombre molt alt de concursos de creditors (2.856 l'any 2008 i mes del doble l'any 2009) i la consegüent sobresaturació dels jutjats, va introduir noves mesures que es mantenen vigents i que donen un cert marge d'actuació a les societats en situació preconcursal, i faciliten la negociació prèvia al concurs amb els diferents creditors, a través, per exemple, de l'anomenat preavís concursal (de l'article 5.3.), que permet que una societat que està en situació d'insolvència pugui sol·licitar al jutjat un termini addicional de tres mesos, abans d'haver de presentar la sol·licitud de concurs.

Es varen reforçar i protegir també a la reforma del 2009 els pactes de refinançament de deute presos per la societat abans de presentar el concurs, allunyant-los de la possibilitat d'anul·lar-los que ofereix la llei concursal a través de l'anomenada acció de reintegració.

Així mentre que la reforma de l'any 2009 va proveir mesures per evitar que les empreses acabessin en concurs, ara la reforma que es projecta, encara que està en una fase molt embrionària, va un pas mes enllà, ja que ara es tracta de potenciar que les empreses que no han pogut evitar el concurs no acabin en liquidació, ja que l'altre problema que s'ha posat de manifest és que aproximadament el 90% de les societats que sol·liciten la declaració de concurs acaben en liquidació.

La raó probablement és que les empreses arriben massa tard a sol·licitar la protecció que ofereix el concurs de creditors.

Per evitar aquests casos s'està en procés d'estudiar noves mesures a introduir en la llei concursal, com ara el fet d'ampliar les possibilitat de sol·licitar el concurs del grup de societats, o contribuir a rebaixar la sobresaturació dels jutjats ampliant les competències dels administradors concursals, potenciant la seva autonomia davant del jutge del concurs o ampliant els supòsits de tramitació del concurs de creditors a través de l'anomenat procediment abreujat, una fórmula prevista per a aquells casos de menor quantia, intentant estendre'l a la majoria del procediments concursals en lloc del procediment ordinari, que és un procediment més complex i per tant més costós que l'abreujat.

La pràctica ens està demostrant que la crisi va més ràpid que el dret concursal, per tot això s'està en un procés d'espera en què la reforma pugui veure la llum aviat contribuint a reduir els costos dels procediments i augmentar el nombre d'empreses viables, sense que necessàriament hagin d'acabar previsiblement en liquidació.