Economia

Economia

El vi canvia les ciutats

El Penedès celebra el Dia Europeu de l'Enoturisme obrint les portes dels petits cellers de vi i cava d'empreses familiars i organitzant actes culturals al voltant del vi

Diversos estudis avalen la necessitat d'adaptar-se a les necessitats turístiques actuals per diversificar la indústria vinculada al raïm

A Vilafranca i Sant Sadurní es construeixen museus per captar l'interès dels enoturistes

El Penedès va ser fins al segle XVIII un territori bàsicament cerealístic. Tot i que la vinya havia arrelat a la terra feia milers d'anys, al segle VIII abans de Crist, segons diuen els arqueòlegs, els pagesos tenien la vista posada en un altre plantació, perquè el vi no omplia la panxa. El decret que va signar Carles III amb què donava permís a Catalunya per negociar amb ultramar, el 1778, va canviar la fesomia del lloc. On hi havia cereals, en pocs anys es va començar a plantar vinya, però no d'una manera tímida sinó a l'engròs. Era necessari, si el que es volia era produir aiguardent per portar-lo cap a Amèrica. Es necessitaven grans quantitats de raïm per produir-lo. El vi marxava cap a Europa i l'aiguardent cap a Amèrica. El 1890, la plaga de la fil·loxera va ser una galleda d'aigua freda per al territori, i només la tenacitat i la investigació van permetre fer rebrotar amb vinyes americanes unes plantacions que estaven mortes després de més de tres dècades de conflictes rabassaires. Avui dia el Penedès és una de les zones productores de vi i cava més importants de Catalunya i Vilafranca del Penedès, la capital de l'Alt Penedès, i també coneguda popularment amb el nom de la capital del vi, és la seu de Recevin, la xarxa europea de ciutats del vi, que s'han marcat com a objectiu la promoció de la cultura del vi i la millora del patrimoni paisatgístic i urbanístic per atreure el turisme enològic.

L'empresa Antonio Mascaró, un petit celler de producció de vins, caves i destil·lats situat al centre de Vilafranca que produeix cada any unes 14.000 ampolles de vi, va ser ahir una de les vint petites i mitjanes empreses del sector que van obrir les portes convocades per Recevin i el Consorci de Promoció Turística de l'Alt Penedès per mostrar els productes i el procés d'elaboració del vi i el cava. La visita a les caves es va fer després d'un itinerari que l'Ajuntament de Vilafranca havia organitzat per explicar la transformació que la indústria del vi ha provocat en la ciutat al llarg dels anys. Les dues activitats formaven part de l'ampli programa d'actes del Dia Europeu de l'Enoturisme, que durant el cap de setmana va mobilitzar el sector no només de Catalunya, sinó també d'Espanya i Itàlia, el llocs on hi ha més ciutats vinculades al món del vi. La resposta al Penedès va ser bona, però no notable. La segona edició de la convocatòria europea va tenir només una petita representació del sector, un programa d'activitats culturals, la promoció de diversos restaurants i la projecció de films i curtmetratges relacionats amb el vi. L'acte tenia com a objectiu promoure l'enoturisme i el foment de la cultura del vi, i servir també per la creació del futur Festival Europeu de Cinema i Vi del Penedès que es preveu per a l'any que ve. La implicació i l'interès del Penedès per fomentar aquest programa de promoció turística i impulsar-ne d'altres tenen explicació. Al territori fa cinc anys que es dissenya un canvi de les estructures de la indústria del món del vi per acabar convertint el Penedès en la porta d'entrada de l'enoturisme a Catalunya.

Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona va donar el primer avís ara fa quatre anys: si no es diversifica el model de producció i s'aposta pel turisme enològic, el Penedès perdrà pes específic i la seva economia, molt vinculada als ceps, se'n ressentirà a mitjà termini. L'informe donava dades. Si al Penedès cada any hi ha uns 500.000 turistes vinculats a les rutes del vi i a les visites a grans cellers i acaben deixant uns deu euros la jornada, a la regió vinícola del Napa Valley, situada a pocs quilòmetres de l'àrea metropolitana de San Francisco i amb semblances amb la zona del Penedès, cada any hi ha uns 4,7 milions de visitants, els quals es gasten prop de 90 dòlars al dia i pernocten més d'un dia a la mateixa àrea.

Ahir, mentre l'Alfred Vert explicava el procés d'embotellament del vi i el cava a l'empresa Antonio Mascaró, creada el 1946, la Lourdes Mitjans, la seva companya de feina de Caves Hill, una empresa creada el 1887 a Moja, feia el mateix davant d'una colla de turistes i veïns d'Olèrdola. A Subirats, els responsables d'Albet i Noya explicaven el mateix a una colla de persones que havien triat el celler perquè els havien parlat molt be del procés de producció ecològic que fan. La jornada no va ser gaire estressant per a ells. Tot i que l'entrada era gratuïta, els cellers no es van omplir. Fins i tot els responsables d'alguna cava van veure com una de les ofertes més matineres, a les deu, no rebia cap turista. Al centre de Vilafranca, l'historiador Oriol Vilanova explicava com la coneguda com a capital del vi va aconseguir en pocs anys, gràcies a l'expansió del comerç del vi, transformar la ciutat en una de les més pròsperes de la zona. Ara, els ens locals del Penedès treballen per fer que l'expansió de l'enoturisme, encara a mig fer, aconsegueixi també transformar la societat de la zona tal com ho fan fer els prohoms que un dia van decidir canviar el cereal pel raïm a les planes penedesenques. El Vinseum, el museu que substitueix el Museu del Vi de Vilafranca, i el Centre d'Interpretació del Cava que també s'està construint a Sant Sadurní d'Anoia, són dos dels edificis amb què s'identifica aquesta voluntat.

500
són els milers
de turistes que cada any visiten el Penedès amb les visites als cellers i les rutes que es fan.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
estats units

La Fed no cedeix i manté els tipus en el seu nivell més alt dels darrers vint anys

barcelona
CONFLICTE LABORAL

La plantilla de Llansà talla la N-260 i manté la vaga en defensa dels acords

LLANÇÀ

Roses rep el primer dels nou creuers que hi passaran aquesta temporada

roses

Mig miler de persones demanen reduir la jornada laboral

girona
economia

El BBVA garanteix el seu “compromís total amb Catalunya”

barcelona
economia

Clam per “menys jornada i millors salaris” en un Primer de Maig marcat pel 12-M

barcelona

Finalitza el tall a la C-66 per protestar contra la gestió de la sequera

la pera
QUERALBS

FGC i Queralbs arriben a un principi d’acord per la gestió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

Rècord d’inversió estrangera a les Terres de l’Ebre en cinc anys

Tortosa