La fal·làcia de la nimfòmana
Em preguntava l'altre dia una amiga pels cursos sobre Community Management i Social Media on col·laboro com a soci d'Aerco (Associació Espanyola de Responsables de Comunitats Online). Les seves preguntes em van preocupar, així que vaig ser directe. “Quin és el problema real? Em preguntes coses com si no em creguessis. Has vingut a alguna sessió o has parlat amb algú que hi hagi vingut?” La seva resposta es va fer esperar, però va confessar: “Una persona que conec, ficada en aquest món, m'ha dit que no és bona idea fer un curs de Social Media amb gent que gairebé no té seguidors a Twitter o a Facebook”. La meva resposta va ser: “Així, el teu amic opina que totes les sexòlogues haurien de ser nimfòmanes”. Un cop la meva amiga va deixar de riure li vaig explicar, seguint la mateixa lògica, que el millor professor de Twitter hauria de ser Ashton Kutcher (marit de Demi Moore), amb 6 milions de seguidors, o Lady Gaga, amb gairebé 7.
I és que això de les xarxes socials ens està fent perdre la perspectiva. L'expert tenia milers de seguidors a Twitter i, al mateix temps, ell en seguia uns milers més! Jo tot just segueixo quatre persones. Entre tweets i retweets no tinc temps per a més, perquè les meves prioritats són unes altres. En lloc de dedicar temps a generar contingut, el dedico als meus alumnes. Generar contingut de qualitat i interès de manera recurrent és complicat i costós. No tothom pot fer-ho. Per no parlar del seguiment dels tweets. Fem un senzill càlcul. Suposem que no s'usen tots els caràcters, i a més una part són enllaços que no llegim (total=100 caràcters per Tweet en lloc de 140). Suposem una mitjana de conversió de caràcters a paraules (total=5 caràcters per paraula). Això fa unes 20 paraules per Tweet. Suposem un Tweet per dia de mitjana. I suposem algú que segueix 5.000 persones per ser seguit per 5.000 més (hi ha usuaris que en segueixen 56.000!). En conclusió, 5.000 persones, per un Tweet diari, per 20 paraules, són 100.000 paraules. Si tenim en compte que una plana de Word en Times New Roman 12 i interlineat senzill té unes 500 paraules, aquest campió es llegix cada dia 200 planes. Un llibre diari en format Tweet! Anem bé de quantitat, però i la qualitat? Passa el mateix amb Facebook. Fa mesos vaig saturar un compte gratuït de Gmail enviant fotos de la meva filla, i per això ara utilitzo Facebook perquè la meva família i amics les vegin. Per això ni tinc ni vull un Fan Site amb milers de seguidors. El meu Facebook m'aporta valor d'aquesta manera. I el meu motiu per estar en aquesta xarxa social no és la por a l'amenaça del guru de torn: “Si no estàs a Facebook no existeixes”. Ja m'agradaria a mi no existir com Amancio Ortega, una de les majors fortunes del món, aconseguida, per cert, sense seguir cap guru de la publicitat.
