‘Forever' Neil, ‘forever' Young
se'ns acaba el 2010. I, com tots els anys, fem balanç. Recordem els que ens han deixat i ens plantegem què ens ve en el nou any. És també època de regals en la qual intentem gaudir no pensant en la futilitat del temps, creient que sempre serem joves. Forever Young. Estava jo escrivint l'article quan vaig començar a pensar en aquestes coses. Vaig pensar en Steve Jobs quan diu, en la xerrada de Stanford, que la mort és bona com a element purificador i innovador i que, encara que ha passat tota la vida prenent decisions tenint en compte que hi ha un final, fins que no va tenir la parca davant no en va ser conscient. El mateix Jobs que ha convertit Apple en la segona empresa per capitalització borsària del món, amb 300.000 milions de dòlars, gairebé un terç del PIB d'Espanya. No està mal gestionada, no. I ho ha aconseguit competint en el sector de la música, un sector que s'està morint des dels anys vuitanta i on discogràfiques com Sony Music pateixen perquè malvats productors de hardware com Sony fabriquen gravadors de CD i DVD. A iTunes, d'Apple, un troba gran quantitat de música de tot tipus per a les festes. Música que la gent paga. Entre els autors hi ha Neil Young. Per saber més d'ell, res millor que Wikipèdia, el projecte que demostra que “sol no puc, però amb amics sí”. Milers d'autors voluntaris, i amb només necessitats de patrocini, satisfetes per microdonacions de 16 milions de dòlars aquest any, dóna servei a milers de milions de persones. Jo coneixia Young molt tangencialment, fins que un company em va demanar de regal un article sobre ell. Vaig pensar que no tindria molt a dir-ne, però Young és una troballa. Forever Neil.
Canadenc, va ser immigrant il·legal als Estats Units, com tants d'altres avui dia. Va revolucionar la música popular, un innovador en molts aspectes. Considerat padrí del grunge, Kurt Cobain estava molt influenciat per ell. Fins i tot Sweet Home Alabama va ser creada a partir de dos temes seus, Southern Man i Alabama. També va fer cinema, amb aparicions com a actor (poques) o director, i va ser nominat a un Oscar per Philadelphia. I, és clar, està adaptat al món digital, així que no necessitem sis graus per saber que el trobem a internet i a la botiga d'Apple. Té una comunitat de fans impressionant i diversa; tant, que un biòleg ha posat el seu nom a una aranya (Myrmekiaphila Neilyoungi). Aixeca passions i no (només) pel fet de ser un producte de màrqueting, sinó per la capacitat per innovar. Young va fer 65 anys al novembre. El 2011 hauria d'estar jubilat, però segueix al peu del canó i és un exemple de com reinventar-se i influenciar gent de tota mena. Un exemple a seguir, un esperit ple d'energia i capacitat d'adaptació als temps. Forever Neil Young. I feliç any 2011 a tots.
