Gran angular

contra xifrada

Grans hotels de butxaca

Unes nou habi­ta­ci­ons de mit­jana tenen els 41 esta­bli­ments que for­men part de la xarxa Petits Grans Hotels de Cata­lu­nya, una agru­pació nas­cuda el 2004 a la demar­cació de Girona i que el 2008 es va esten­dre per tot el Prin­ci­pat. Amb una oferta d'allot­ja­ment tan limi­tada i una cli­en­tela molt con­cen­trada el cap de set­mana —l'ocu­pació se situa al vol­tant del 50%— ren­di­bi­lit­zar aquests petits hotels escam­pats pel ter­ri­tori esdevé una tasca gai­rebé heroica. La sort és que la majo­ria dels pro­pi­e­ta­ris alter­nen l'uni­forme d'hote­ler amb el de res­tau­ra­dors o el d'altres ofi­cis, i d'aquesta manera sobre­vi­uen. “Els que només tenen l'hotel ho pas­sen pit­jor”, explica Martí Sabrià, gerent del grup Costa Brava Cen­tre, que ges­ti­ona la marca. Tan és així que la crisi n'ha fet tan­car sis, un menys que els que s'han incor­po­rat al catàleg del 2011.

Això mal­grat que el paraigües de la xarxa els aporta una capa­ci­tat de pro­moció, comer­ci­a­lit­zació i inter­canvi de conei­xe­ment que d'altra manera no tin­drien. Cal pen­sar que bona part dels gerents no vénen del món de l'hote­le­ria. Molts d'aquests petits esta­bli­ments van sor­gir al vol­tant de l'any 2000, en alguns casos vin­cu­lats a res­tau­rants d'un cert renom que, situ­ats fora de nuclis habi­tats, van com­ple­men­tar la seva oferta culinària amb la d'allot­ja­ment en res­posta a la demanda dels seus cli­ents.

Però ben aviat van veure que això de por­tar un hotel els superava i van mirar fórmu­les per coo­pe­rar. Sabrià explica que aquesta neces­si­tat va ser reco­llida pel Grup Costa Brava Cen­tre que ges­ti­ona les cade­nes Costa Brava Cen­tre Hotels i Blau i Verd Hotels. Així va néixer Petits Grans Hotels sota uns cri­te­ris que calia com­plir per for­mar-ne part. Bàsica­ment: no tenir més de 15 habi­ta­ci­ons, que la gestió de l'esta­bli­ment sigui fami­liar, i que la qua­li­tat es pugui audi­tar: la intenció és que, cada hotel en la seva cate­go­ria, superi amb escreix els reque­ri­ments admi­nis­tra­tius.

SIN­GU­LA­RI­TAT.

A més d'aquests prin­ci­pis, la xarxa aporta altres valors, com ara la sin­gu­la­ri­tat dels esta­bli­ments: sobre­tot anti­gues masies, però també velles hos­tat­ge­ries, molins fari­ners, pape­rers o d'oli recu­pe­rats, alguna casa d'indi­ans, i fins i tot algun tea­tre. En deter­mi­nats casos, el que fa espe­cial el petit hotel és l'entorn en què està situat: per exem­ple en les belles con­tra­des de Siu­rana, davant de la platja de Llançà, enmig d'una finca de taron­gers a Alca­nar o al nucli històric de Sol­sona.

Ara bé, des del nai­xe­ment de la trama, la gas­tro­no­mia ha estat un altre dels ele­ments dis­tin­tius que ara es vol poten­ciar perquè s'ha vist que és un dels prin­ci­pals fac­tors que reforça la marca. Amb les recents incor­po­ra­ci­ons d'aquest any, Petits Grans Hotels de Cata­lu­nya dis­posa de tres esta­bli­ments amb estre­lles Mic­he­lin. A l'hotel Ca l'Arpa de Banyo­les (Pla de l'Estany) podem tro­bar el res­tau­rant El Rebost d'en Pere amb una estre­lla Mic­he­lin, i enguany s'han incor­po­rat l'hotel Mira­mar de Llançà (Alt Empordà) situat sobre el res­tau­rant de Paco Pérez, amb dues estre­lles, i la Fonda Sala d'Olost (Osona), amb un res­tau­rant que també té una estre­lla.

La taca que for­men els esta­bli­ments de la xarxa sobre el ter­ri­tori és força desi­gual: només a la Costa Brava hi ha 18 hotels, 8 a la Costa Dau­rada, 4 a les Ter­res de l'Ebre –un dels quals a la Franja–, 9 als Piri­neus i 1 a la Cata­lu­nya cen­tral. Per això, Martí Sabrià creu que un dels objec­tius és tre­ba­llar per acon­se­guir socis en els ter­ri­to­ris menys repre­sen­tats, con­cre­ta­ment, Osona, el Vallès Occi­den­tal i el Vallès Ori­en­tal, al vol­tant del Mont­seny i el Maresme.

Tenint en compte que a Cata­lu­nya hi ha al prop de 140 petits esta­bli­ments, la xarxa Petits Grans Hotels de Cata­lu­nya aspira a agru­par-ne una cin­quan­tena.

De la mateixa manera, i par­tint de la base que el 75% de les reser­ves es fan per inter­net i que el cli­ent és força fidel, els ges­tors volen incre­men­tar el pro­ducte com­bi­nat, de manera que l'hoste es pugui moure per hotels de l'agru­pació amb l'excusa de fer una ruta cul­tu­ral o de sen­de­risme o ciclo­tu­risme.

Sabrià des­taca que la xarxa també ha ser­vit perquè els mem­bres com­par­tei­xin experiències. D'una reunió va sor­gir la idea d'ofe­rir de franc el ser­vei de bar en règim d'auto­ser­vei. La decisió res­pon a la difi­cul­tat de pres­tar una atenció per­ma­nent i a la volun­tat de brin­dar el millor ser­vei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.