Innovació de l'oest, capital de l'est
En els darrers dies l'actualitat internacional ha estat marcada pels greus aldarulls a Algèria i Tunísia, que posen en relleu les imperioses necessitats dels països àrabs. Amb una de les taxes més elevades de població jove del planeta, el Banc Mundial estima que hauran de crear uns 100 milions de llocs de treball durant els propers deu anys per garantir un nivell decent d'ocupació a les noves generacions, precisament les que aquests dies es manifestaven. Aquests mercats de consum joves obren també interessants oportunitats de negoci per a les nostres empreses i noves fórmules de col·laboració amb inversors dels països exportadors de petroli. Els estats del golf Pèrsic assagen d'uns anys ençà una inèdita però eficaç política industrial, centrada en la participació dels seus fons sobirans i altres vehicles d'inversió en el capital d'empreses punteres occidentals, que puguin així transferir els seus coneixements i localitzar part de la seva activitat cap aquells indrets. Des de la banca fins a les energies renovables, passant per l'esport, les operacions han estat particularment intenses en els darrers anys. Recentment el govern de Qatar anunciava que des de l'inici de la crisi, a finals del 2007, el país havia invertit uns 30.000 milions de dòlars fora de les seves fronteres, amb una ínfima part destinada al Barça. A Occident, les empreses, universitats i centres de recerca continuen investigant, malgrat que moltes innovacions difícilment tindran la utilitat i difusió desitjades. Els mercats de consum no estan aquí en el seu millor moment i la competència xinesa és molt intensa. Més enllà de l'escàndol d'espionatge industrial a Renault, la Xina ha triplicat la seva despesa en R+D en 15 anys, passant del 0,50% a l'actual 1,50% del PIB, una xifra similar a la catalana. Als països àrabs, en canvi, fins i tot als rics del Golf, la taxa es situa per sota del 0,1%. La seva innovadora política industrial pot ser doncs profitosa, en la mesura en què facilita capital a les malmeses empreses i governs occidentals i afavoreix la transferència i aplicació de noves tecnologies en mercats menys madurs i mancats d'innovació. Algunes empreses, com ara la basca Sener i la navarresa Mtorres, ja han posat en pràctica aquest concepte, tot aliant-se amb grups inversors de l'Orient Mitjà, interessats en les seves innovacions en energia solar i eòlica. A Rússia, també s'estan fent assajos en aquesta línia, i el 2007 es va crear el fons Russ Nano, dotat amb 1.000 milions de dòlars, per invertir en empreses occidentals de nanotecnologia que puguin traslladar una part de la seva activitat i innovació a aquell país. El model encara no s'està aplicant, però pot servir per donar feina a Algèria o Líbia.
