La nostra visió del 2011
L'any començava en negatiu a les borses europees en agreujar-se els temors respecte a un possible rescat de Portugal després que aquest país veiés incrementar-se considerablement els costos de finançament en la seva primera subhasta de deute sobirà de l'any.
A finals del 2010 vam marcar nivells de fins a un 4% per sota dels actuals per als mercats (Íbex en 9.900 punts). I en el pitjor moment, una altra vegada i com sempre passa amb el Banc Central Europeu i els polítics europeus, va passar precisament el que demanàvem a finals del 2010: dimecres se sabia que la Comissió Europea està estudiant una ampliació del fons d'estabilitat financera, no només en quantitat sinó també en funcions. Gràcies també al suport de la Xina i el Japó, el sentiment dels mercats va millorar considerablement i Espanya i Portugal van col·locar deute amb un èxit relatiu, augmentant el nostre coixí de liquiditat. Mentrestant s'han reprès les compres de deute per part del BCE (per què va deixar de fer-ho per Nadal? Estaven tots de vacances?).
La batalla no està guanyada. En aquest sentit, els inversors estaran atents a les reunions de l'Eurogrup (dilluns) i de l'Ecofin (dimarts). El tema principal serà la comentada possible reforma del fons d'estabilitat financera. És clar que tot això no serà gratis i com a contrapartida hi haurà mesures de coordinació econòmica. És raonable, i fins i tot positiu, que una solidaritat més gran vingui de la mà d'un augment de la supervisió. A Espanya seguim treballant-hi. La conclusió és que tot això ha de portar, obligatòriament, a una unitat fiscal més gran a Europa.
No s'han de menysprear els polítics, però pensem que arribats a aquest punt no es cometran errors grans i es mantindrà el suport. El que s'està demostrant amb la recent retallada de l'spread no és tant que es confiï més en Espanya sinó que es veu més risc a la resta d'Europa.
A banda d'aquest problema, s'intueixen nous núvols, amb riscos inflacionistes després de la forta pujada de les matèries primes, amb la macro a Europa millorant però encara malalta. Què s'ha de fer? De moment, el rebot ha vingut pel tancament de posicions curtes. Ningú ens assegura que aquest moment sigui el de la recuperació definitiva, però esperem que arribi aquest any i que com a mínim s'aconsegueixi una consolidació de la menor aversió al risc en els mercats de deute i en la renda variable. Seguim positius amb els resultats empresarials i les publicacions als Estats Units comencen, de veritat, aquesta setmana amb Apple, IBM i Citigroup.
Veiem més potencial a Europa que als Estats Units. Espanya millorarà al ritme que millori el risc del deute sobirà. Mentrestant, mantenim les nostres apostes en bancs (Santander i BBVA) i a Repsol, Ferrovial, OHL, Telefónica, Abertis i Enagás. Pensem que valors endeutats amb els deures fets quant a venciments (Ferrovial i OHL) seran bones opcions. Valors defensius com Abertis o Enagás, on hi ha potencial de millora en resultats, ens segueixen agradant.
A més, ens agraden més els valors grans, que segueixen sent els diversificats (el risc més petit hauria d'ajudar a separar el gra de la palla), amb baixa exposició a Espanya (on el creixement serà fluix), que els emergents i sense problemes de deute. Hi ha menys petites i mitjanes empreses (Codere i NH Hoteles) que compleixin els requisits.
Nicolás Fernández és director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell
