Sobre les reclamacions contra els ‘swaps'
Els contractes de swap o permuta financera, que van estar tan de moda durant l'època en la qual els tipus d'interès eren alts, allà als anys 2006 i 2007, tornen a estar en boca de tots una altra vegada, però ara per l'onada de reclamacions contra els bancs i caixes exercides pels particulars i les empreses que varen signar aquests contractes, anomenats també contractes de permuta financera.
En virtut d'aquests contractes, l'entitat financera assegura al client que ha subscrit un contracte de finançament (préstec, crèdit, línia de descompte, lísing...) que, encara que es produeixi una pujada del tipus d'interès, el client pagarà com a màxim fins a un límit, és a dir, se'l protegeix com sigui davant de possibles pujades del tipus d'interès.
Així, el client signa dos contractes amb l'entitat financera de forma simultània: d'una banda, el contracte de finançament principal i de l'altra, i de forma paral·lela, signa el contracte de permuta financera o swap vinculat al contracte de finançament.
El problema d'aquest tipus de contractes és que el client paga un tant perquè quedi protegit davant de la pujada de tipus i es fixa el tipus màxim que pagarà. Si els tipus superen el tipus màxim acordat és l'entitat financera la que paga l'excés, però en un escenari de crisi com l'actual, en què els tipus estan baixos, es beneficia el client d'aquesta baixada de tipus? Existeix alguna bonificació en aquests contractes que beneficiï el client? La resposta és no, el client continua pagant el swap com si existís un escenari marcat pels tipus d'interès elevats.
Aquesta situació ha provocat una allau de reclamacions que vénen donades bàsicament perquè els clients es consideren presoners dels contractes de permuta financera, ja que lògicament volen beneficiar-se de l'actual panorama de tipus d'interès baixos i desfer o resoldre aquests contractes que varen signar sota altres condicions.
Encara no existeix un criteri jurisprudencial unànime en aquesta matèria, és a dir, quan un jutjat pot declarar la nul·litat d'un contracte de permuta financera; de fet la majoria de les reclamacions de clients contra les entitats financeres demanant la resolució o la nul·litat del swap estan encara decidint-se en els jutjats de primera instància.
Les demandes judicials dels clients es fonamenten bàsicament a demanar la nul·litat del contracte per vici del consentiment, en al·legar el client que va existir un error en contractar aquest producte ja que no tenia la informació completa sobre totes les característiques del producte contractat. És per això que les sentències decidiran en un o altre sentit tenint en compte diversos factors, bàsicament el perfil del client, si té coneixements financers i què pretenia amb el contracte de permuta financera, però també s'haurà de tenir en compte la professionalitat o la diligència del personal de l'entitat financera que en va recomanar la contractació.
