Buscant l'efecte Robin Hood
Els experts apel·len a la consciència social i a la redistribució dels recursos escassos per entendre els sacrificis
Les classes mitjanes són les que notaran més el pla d'austeritat de l'Estat
Quadrar el sudoku dels diners públics pot semblar fàcil sobre el paper, però els ciutadans no són números i comunicar a un determinat col·lectiu que l'exigida austeritat repercutirà en la seva qualitat de vida no és sociològicament bufar i fer ampolles.
La pressió del govern central, sigui per aspiracions recentralitzadores, sigui, com assegura, per la pressió que al seu torn rep dels mercats internacionals per quadrar el dèficit de l'Estat, farà que, segons s'ha anunciat, el pressupost de la Generalitat caigui aquest any un 10% respecte a l'anterior, és a dir, uns 2.500 milions menys.
La recepta per aconseguir-ho probablement s'anirà veient sobre la marxa, però el que tothom té clar és que, al costat de mesures amb sentit pedagògic, com ara la reducció del nombre de conselleries o la supressió d'uns quants alts càrrecs, convé posar fi al que el professor d'economia de la UAB Ferran Brunet defineix com “la repartidora indiscriminada” que fins ara ha estat la universalitat de certs serveis.
“La dilució del pressupost en despesa universalista genera un impacte redistributiu mínim”. Així ho veu el catedràtic de la Pompeu Fabra Guillem López-Casasnovas, que apel·la, en canvi, al que s'ha vist en altres països: “Fixem-nos en el que ha fet el premier britànic, David Cameron, que ha anat buidant de prestacions les classes mitjanes”, perquè és el sector on no es produeix l'anomenat efecte Robin Hood. O el que és el mateix, les classes altes tenen l'obligació moral de sufragar, a través d'impostos, els serveis socials bàsics, com ara sanitat, educació, farmàcia, dels estrats més desfavorits de la societat. La classe mitjana, per la seva banda, haurà de pagar particularment prestacions que fins ara proporcionava l'Estat de forma universal. En aquest sentit, hi ha algunes opcions, com ara el copagament, que “si s'apliquen ajudaran a racionalitzar i a mostrar despeses, i, en aquest sentit, poden tenir un efecte positiu en el comportament d'alguns ciutadans a l'hora de fer ús dels serveis que paguem entre tots”, subratlla el professor d'Esade Josep Comajuncosa.
Mals temps per al populisme
López-Casasnovas recorda que, en sanitat o en dependència, hi ha algunes prestacions que es podrien considerar “hoteleres” que no tenen efectivitat diagnòstica ni terapèutica (habitacions individuals, per exemple) i que, per tant, han de desaparèixer del catàleg de les obligacions de l'administració: “Si les coses van bé, els governs es poden permetre obrir la butxaca i, de passada, es congracien molts col·lectius, però si cal prioritzar, convé meditar i identificar bé els efectes”.
I per si quedava algun dubte, Brunet recorda els estudis del professor de Harvard Alberto Alesina, que assegura que, a la llarga, “els votants premien els governs prou valents per fer reformes i que redueixen la despesa pública”.
