El ‘private equity' com a via de finançament

Els moviments corporatius, ja siguin en forma de fusions o adquisicions (M&A, en la sigla en anglès), experimentaran un nou impuls en el present any donant un major auge als mercats borsaris. Aquesta impressió és compartida per bancs de negoci i consultores, que preveuen que les empreses aprofitaran els errors que han comès els seus competidors durant el llarg període que portem de crisi. Moltes empreses han estalviat i tenen diners per a invertir. Els sectors amb més paperetes per a rebre ofertes són el financer, el siderúrgic i el d'utilitat.

Aquestes operacions són beneficioses per a les empreses, ja que eleven el seu nivell de competitivitat, multipliquen les seves sinergies i milloren el seu poder i la seva capacitat d'influir en els mercats en què operen. L'experiència demostra que els moviments corporatius han estat un motor de les cotitzacions, especialment quan es realitzen mitjançant una OPA dinerària.

Les societats de capital d'inversió (private equity), a través dels seus fons (funds equity), estan desenvolupant una gran activitat i adquirint protagonisme en operacions de buy out, MBO o LBO, que, en resum consisteix a triar una empresa, estudiar-la a través d'una due dilligence, adquirir la participació desitjada, reconvertir-la per a fer-la més rendible i vendre la participació per a aconseguir així una plusvàlua.

Els objectius d'un inversor pur consisteixen a aconseguir la major rendibilitat de la seva inversió, a curt o mitjà termini. Aquesta visió, sent absolutament legítima, no sempre coincideix amb les pràctiques habituals empresarials, més orientades a fixar objectius a llarg termini. El private equity així com les societats de capital de risc prioritzen els actius tangibles i la valoració del negoci la realitzen a través del model denominat “múltiples” aplicant-los sobre l'ebit i ebitda, amb freqüència basat en dades comparatives del sector. Encara que poden variar en funció de moltes circumstàncies, l'horitzó temporal està comprès entre 8 i 10 anys i la rendibilitat se situa en l'entorn del 10% anual, encara que la prima de risc està condicionada pel sector, la situació de l'empresa i el moment en què es trobi el sector.

En canvi, quan la part interessada és un competidor, que persegueix l'ampliació de nous mercats, l'ampliació de la seva cartera de clients, l'eliminació de competències o l'aprofitament del talent, l'organització a tots els nivells sol donar major preferència als actius intangibles i a les sinergies que es poden derivar d'aquesta operació.

Perquè un procés de concentració resulti àgil, realista i eficient, és aconsellable: a) abordar amb determinació la reorganització empresarial per a no perllongar innecessàriament el procés; b) evitar la pèrdua de temps i la fugida del talent en el camí emprès; c) si no s'atén al curt termini, resultarà molt difícil reposar les pèrdues en poc temps; d) en relació amb la plantilla, considerar totes les opcions alternatives com ara possibilitat de mobilitat funcional i geogràfica o recol·locació sectorial; i) implantar o potenciar una política d'informació interna a tots els nivells de l'organització a fi d'evitar rumors, temors i ansietats dels possibles afectats; i f) centrar la política de comunicació en les persones que continuaran en l'empresa i no solament en les que haurien de marxar.

L'esforç creixent per a arribar a la cooperació afecta tot tipus d'empresa, atès que les concentracions corporatives i la necessitat de compartir els riscos són raons suficients per a la supervivència de les empreses donada la complexitat actual dels mercats, els consumidors i els cada vegada més globalitzats nuclis de la competitivitat.