Mediterrani
Diuen que el Mediterrani es mor. Que cada vegada està més tancat i que no es renova, que l'alga assassina en pobla ja un percentatge massa important i que és l'ecosistema més amenaçat. Abusem dels seus recursos, hídrics i animals. Diuen que el sol és energia i l'aigua és vida, recursos abundants a la seva vora. Diuen que la civilització com la coneixem va néixer en aquell entorn i va créixer amb els seus recursos. Vaig passar la meva infantesa en les seves platges, allà hi tinc família i amics, amb els quals vaig recórrer la seva sorra encara per explotar.
Diuen que el Mediterrani agonitza. En el seu sud la parca cerca companys de viatge, perquè diuen que hi ha gent que ha decidit no entrar suaument en aquella bona nit. Aquí a prop, jugant amb la marea, negocia la Unió Europea empènyer la seva barca entre amics. I en altres regions el maó ha llevat les bones vistes, o les corbes han enfonsat emperadors. Ni tan sols els déus es lliuren de la brea.
Jo l'he recorregut gairebé sencer, d'Algesires a Istanbul, coneixent gent càlida i diversa. A Tunis hi vaig estar fa ja més de 10 anys, escoltant murmuris entre fosfats, records d'avisos que ja deien, que ja anticipaven. En tots aquests llocs vaig deixar gent a la qual desitjo tornar a veure i em vaig endur imatges que no oblidaré.
Diuen que avui el Mediterrani es crema. Ni pàtria ni religió, només llibertat i futur. Fa dècades que estan així, però ara hi ha massa crítica. Ceausescu els podria haver avisat: la seva llei per afavorir la natalitat va donar lloc a una generació jove i descontenta que el va derrocar. Els ara dictadors, abans grans estadistes i amics, descobreixen que ja no tenen edat, que aquests joves saben el que és el món, que estan a l'exèrcit i la policia gens delerosos d'enfrontar-se als seus germans, que són molts, i que creuen en alguna cosa. Que la vida té valor, i no de canvi. Així que torna l'etern sabor amarg, el plor que tantes vegades han vessat en ell els pobles.
Diuen que el Mediterrani parla. Facebook, Twitter o Google han estat la Marató del Gran Magrib. El malvat internet, ple de perills, s'ha revelat com a catalitzador de l'espurna. “Online organitzem, offline executem”, deia Obama per guanyar les eleccions. Vietnam, la crisi del petroli i la televisió van canviar el món. La crisi actual, la xarxa i la seva gent en crearan un de diferent, on potser tothom hi tindrà veu. La competència perfecta afavorida per internet es torna a poc a poc democràcia perfecta. Els moviments ciutadans i l'esperit d'Islàndia es rebel·len contra un món d'uns pocs. L'absència de divisió de poders ha donat lloc al naixement d'un de nou: el de la xarxa. Diuen que el Mediterrani busca néixer de nou. A força de desventures la seva ànima ha crescut profunda i pura. Per això tinc esperança. Per tot allò de bo que ha nascut en el Mediterrani. Sort.
