Vi de premi a la Terra Alta
Un petit celler de Gandesa ha aconseguit un blanc que ja ha estat escollit el millor del Mediterrani i entre els tres millors del món
Reduir la producció per augmentar el rendiment i els beneficis. Aquesta puntada de peu als principis de l'economia és la base del negoci d'Edetària, un petit celler que s'aixeca sobre un altiplà dels afores de Gandesa i que en vuit anys de vida ha aconseguit treure al mercat set vins que ja ostenten un lloc preferent en els rànquings de referència del sector vitivinícola. El reputat Robert Parker els ha catalogat per damunt dels 90 punts en la seva exclusiva i respectada llista i la guia Peñín ha destacat l'Edetària blanc de 2005 com el millor blanc del Mediterrani (els 96 punts que li atorga el deixa en la categoria de vins excepcionals i és només igualat per un albariño Pazo de Señoráns i per un cava Gran Reserva Gramona del Penedès).
Joan Àngel Lliberia és el cap visible d'un negoci que l'ha fet retornar a la Terra Alta després d'anys de rodar món. Però que ningú s'enganyi perquè no estem davant un cas de tornar a les arrels buscant pau i tranquil·litat sinó que per les vinyes hi para poc perquè, assegura, “la viabilitat del projecte” implica “el mercat exterior”.
Lliberia agraeix les gràcies i les festes que li dediquen les guies i els entesos però posa de manifest que “el més important, al cap i a la fi, és que el vi agradi” i ell admet: “No puc assegurar que els nostres vins agradin a tothom però sí que són vins autèntics”.
L'ETERNA DISCUSSIÓ.
Per tenir aquest producte inimitable el que ha fet Edetària ha estat reduir a la meitat la producció del raïm que fa les seves vinyes. D'aquesta manera, després d'un acurat procés de poda de cada sarment, s'aconsegueix que el brot de raïm creixi de manera uniforme i això li acaba conferint un grau de maduració unànime i un equilibri que acaba essent vital per al vi. “Amb el meu pare fa 25 anys ens discutíem perquè volia arrencar les vinyes perquè produïen poc; doncs ara encara produeixen menys”, explica Lliberia des del seu celler i assenyala com, uns metres més enllà, es passeja pels camps l'home que volia arrencar les vinyes i que ara les mima amb absoluta delicadesa. Són vinyes velles (de més de 60 anys) que no donen més de 4.500 quilos de fruita per hectàrea però que confereixen al cabernet o a la garnatxa (ja sigui blanca o peluda) unes propietats que acabaran enriquint el producte final.
LA INCREDULITAT D'ARTUR MAS.
Edetària agafa el nom de l'antiga Via Edetana, que en temps de la imperial Tàrraco era la ruta del comerç entre Tortosa i Saragossa. Avui el mercat no el marca la ruta de l'Ebre, sinó que els cèntims es fan venent a l'exterior. “El mercat nacional està saturat. El 50 per cent de les vendes de vi que es fan a Catalunya són vins de rioja”. Lliberia acaba d'arribar d'una fira de Rússia i Josep Maria Castillo, responsable d'exportació, marxa cap a Tòquio a buscar clients: “Poden ser mercats bons per a nosaltres”. L'expansió també inclou posar un peu al Brasil i Mèxic. De moment, Suïssa, Bèlgica, Holanda i els Estats Units reben amb set els vins sortits d'aquest celler de la Terra Alta. “Als Estats Units la clau és la diferència entre l'euro i el dòlar. Si el dòlar està a 1,20 euros l'Edetària negre costa 20 dòlars però si l'euro s'enfila fins a l'1,60 l'ampolla passa a costar 30 dòlars. Això marca la diferència de vendre ampolles a Manhattan o de no vendre'n cap”.