Economia

La contra

Terrassa s'afegeix al grup de la B-30

La tinenta d'alcalde de Planificació Urbanística de Terrassa, Carme Labòria, participa en la primera reunió de treball per impulsar l'eix econòmic amb alcaldes, patronals, sindicats i les universitats

La primera jornada de treball al voltant de la declaració de municipis dels dos Vallès i el Baix Llobregat per dinamitzar l'eix econòmic de la B-30 començava ahir al migdia amb una notícia important: el govern de Terrassa –representat per la tinenta d'alcalde Carme Labòria– confirmava el seu interès a incorporar-se al projecte, i no és descartable que alguna altra població s'acabi afegint a la llista que ara mateix ja aplega 21 municipis.

En el pla polític, la invitació llançada per l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, als seus homòlegs de l'entorn de l'AP-7, va començar a rodar el 31 de gener, en una trobada d'alcaldes en què es va signar la declaració. Però ahir al matí, a la sala d'actes del rectorat de la Universitat Autònoma (UAB), el projecte va fer un primer pas simbòlic amb la participació de representants de patronals, gremis, sindicats, institucions universitàries i de recerca i altres consorcis i entitats del territori. A finals d'abril, al Parc Tecnològic del Vallès començarà a treballar la comissió tècnica encarregada de posar en marxa el projecte, que cristal·litzarà amb la creació d'un òrgan gestor després de l'estiu. El debat polític també s'ajornarà fins aleshores, un cop superat el “parèntesi” forçós de la campanya de les eleccions municipals, va apuntar Bustos.

L'alcalde sabadellenc va donar la benvinguda a la participació de Terrassa i va deixar clar, en la presentació del projecte, que “no es pretén substituir cap dels projectes ja existents”, com la col·laboració de Rubí, Sant Cugat i Cerdanyola en el Catalonia Innovation Triangle (CIT). La tinenta d'alcalde de Planificació Urbanística terrassenca, Carme Labòria, explicava en directe a la xarxa social Facebook que “Terrassa també hi vol ser i participar com un nou projecte de debat i d'impuls territorial”, i malgrat que el municipi també participa en l'òrgan de dinamització de l'eix de l'E-9 i acaba de presentar el projecte econòmic Orbital 40, fonamentat en el pas del quart cinturó, Labòria admetia també que “l'eix de la B-30 és un dels pols d'activitat econòmica més importants del país”.

Entre els ponents de la jornada, el coordinador del pla territorial metropolità (PTMB), Josep Maria Carrera, va assenyalar que la regió metropolitana de Barcelona aglutina un sector industrial més potent que la resta de conurbacions europees –la de Milà és segona– i “més, fins i tot, que la nord-americana de Detroit”. Amb aquest escenari de partida, l'economista Joan Trullén, director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, va destacar que els 20 municipis inicials aglutinen una població de 768.000 habitants que creix a un ritme superior a la mitjana catalana i amb unes indústries que concentren el 19% de les exportacions, el 20% de les patents i el 40% de la inversió en R+D+I de tota la demarcació barcelonina. Com a punt feble, en canvi, Trullén va dir que caldria potenciar la presència de treballadors creatius, i va apostar per un model de cooperació entre l'empresa, les universitats i les administracions que generi un pol econòmic alternatiu però interdependent alhora, respecte a Barcelona, i amb els ulls fixats en l'escenari de la megaregió europea coneguda com a Barcelyon, que abasta un radi de 600 quilòmetres de la Mediterrània a banda i banda dels Pirineus. El director del Parc de Recerca de la UAB, Jordi Marquet, va posar com a exemple organitzatiu el model suec de la regió d'Östergotland, coordinat per la Universitat de Linköpings. I l'alcalde Bustos va postil·lar que la idea és “sumar tot el que tenim al servei del país, de la seva economia i del benestar dels seus ciutadans”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
QUERALBS

FGC i Queralbs arriben a un principi d’acord per la gestió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

Rècord d’inversió estrangera a les Terres de l’Ebre en cinc anys

Tortosa
economia

El BBVA explora una possible fusió amb el Banc Sabadell

barcelona
economia

La zona euro deixa enrere la recessió tècnica

barcelona
economia

Cinc cambres s’alien per un espai empresarial transfronterer més sostenible

GIRONA
QUERALBS

Les patronals del Ripollès reclamen un acord en la concessió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

La Generalitat denega l’ERTO de Freixenet

Barcelona
economia

El BBVA guanya 2.200 milions d’euros el primer trimestre de 2024

barcelona

Els economistes insten a assolir grans consensos per reactivar el país

Barcelona