Terrassa s'afegeix al grup de la B-30

La pri­mera jor­nada de tre­ball al vol­tant de la decla­ració de muni­ci­pis dels dos Vallès i el Baix Llo­bre­gat per dina­mit­zar l'eix econòmic de la B-30 començava ahir al mig­dia amb una notícia impor­tant: el govern de Ter­rassa –repre­sen­tat per la tinenta d'alcalde Carme Labòria– con­fir­mava el seu interès a incor­po­rar-se al pro­jecte, i no és des­car­ta­ble que alguna altra població s'acabi afe­gint a la llista que ara mateix ja aplega 21 muni­ci­pis.

En el pla polític, la invi­tació llançada per l'alcalde de Saba­dell, Manuel Bus­tos, als seus homòlegs de l'entorn de l'AP-7, va començar a rodar el 31 de gener, en una tro­bada d'alcal­des en què es va sig­nar la decla­ració. Però ahir al matí, a la sala d'actes del rec­to­rat de la Uni­ver­si­tat Autònoma (UAB), el pro­jecte va fer un pri­mer pas simbòlic amb la par­ti­ci­pació de repre­sen­tants de patro­nals, gre­mis, sin­di­cats, ins­ti­tu­ci­ons uni­ver­sitàries i de recerca i altres con­sor­cis i enti­tats del ter­ri­tori. A finals d'abril, al Parc Tec­nològic del Vallès començarà a tre­ba­llar la comissió tècnica encar­re­gada de posar en marxa el pro­jecte, que cris­tal·lit­zarà amb la cre­ació d'un òrgan ges­tor després de l'estiu. El debat polític també s'ajor­narà fins ales­ho­res, un cop superat el “parèntesi” forçós de la cam­pa­nya de les elec­ci­ons muni­ci­pals, va apun­tar Bus­tos.

L'alcalde saba­de­llenc va donar la ben­vin­guda a la par­ti­ci­pació de Ter­rassa i va dei­xar clar, en la pre­sen­tació del pro­jecte, que “no es pretén subs­ti­tuir cap dels pro­jec­tes ja exis­tents”, com la col·labo­ració de Rubí, Sant Cugat i Cer­da­nyola en el Cata­lo­nia Inno­va­tion Tri­an­gle (CIT). La tinenta d'alcalde de Pla­ni­fi­cació Urbanística ter­ras­senca, Carme Labòria, expli­cava en directe a la xarxa social Face­book que “Ter­rassa també hi vol ser i par­ti­ci­par com un nou pro­jecte de debat i d'impuls ter­ri­to­rial”, i mal­grat que el muni­cipi també par­ti­cipa en l'òrgan de dina­mit­zació de l'eix de l'E-9 i acaba de pre­sen­tar el pro­jecte econòmic Orbi­tal 40, fona­men­tat en el pas del quart cin­turó, Labòria adme­tia també que “l'eix de la B-30 és un dels pols d'acti­vi­tat econòmica més impor­tants del país”.

Entre els ponents de la jor­nada, el coor­di­na­dor del pla ter­ri­to­rial metro­po­lità (PTMB), Josep Maria Car­rera, va asse­nya­lar que la regió metro­po­li­tana de Bar­ce­lona aglu­tina un sec­tor indus­trial més potent que la resta de conur­ba­ci­ons euro­pees –la de Milà és segona– i “més, fins i tot, que la nord-ame­ri­cana de Detroit”. Amb aquest esce­nari de par­tida, l'eco­no­mista Joan Trullén, direc­tor de l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Regi­o­nals i Metro­po­li­tans de Bar­ce­lona, va des­ta­car que els 20 muni­ci­pis ini­ci­als aglu­ti­nen una població de 768.000 habi­tants que creix a un ritme supe­rior a la mit­jana cata­lana i amb unes indústries que con­cen­tren el 19% de les expor­ta­ci­ons, el 20% de les patents i el 40% de la inversió en R+D+I de tota la demar­cació bar­ce­lo­nina. Com a punt feble, en canvi, Trullén va dir que cal­dria poten­ciar la presència de tre­ba­lla­dors cre­a­tius, i va apos­tar per un model de coo­pe­ració entre l'empresa, les uni­ver­si­tats i les admi­nis­tra­ci­ons que generi un pol econòmic alter­na­tiu però inter­de­pen­dent alhora, res­pecte a Bar­ce­lona, i amb els ulls fixats en l'esce­nari de la mega­regió euro­pea cone­guda com a Bar­celyon, que abasta un radi de 600 quilòmetres de la Medi­terrània a banda i banda dels Piri­neus. El direc­tor del Parc de Recerca de la UAB, Jordi Mar­quet, va posar com a exem­ple orga­nit­za­tiu el model suec de la regió d'Öster­got­land, coor­di­nat per la Uni­ver­si­tat de Linköpings. I l'alcalde Bus­tos va postil·lar que la idea és “sumar tot el que tenim al ser­vei del país, de la seva eco­no­mia i del benes­tar dels seus ciu­ta­dans”.