Evitar multes i fer negoci
Una empresa del Bages és líder en la venda i distribució d'aparells per detectar radars i espera duplicar enguany la facturació
Com si fos el Gran Germà de George Orwell, el Servei Català del Trànsit no perd detall del que passa a les carreteres del país. I és que Catalunya, amb 192 aparells fixes repartits en els 12.000 quilòmetres de xarxa viària, és la regió de l'Estat espanyol que acumula més sistemes detectors de velocitat. Ho revelava fa uns dies un estudi del Cercle Català de Negocis (CCN) i el seu secretari general, Joan Canadell, no dubtava a considerar-ho un greuge més dels que han de suportar els catalans, que pateixen la vigilància d'un 419% més de radars que els conductors que circulen fora del Principat. L'equació és senzilla: a més radars més possibilitats de ser caçat i de ser multat. És per això que hi ha qui posa la bena abans de la ferida (o qui ja està tip de posar benes) i opta per adquirir un aparell avisador de radars.
LÍDER DEL SECTOR.
El negoci funciona des de fa cinc anys, però Pujol detalla que darrerament “les vendes s'han disparat” i ho atribueix, en bona part, a la reducció dels límits de velocitat i a la intensificació dels controls per part de les autoritats del trànsit. Ferran Pujol explica que “el mes de març hem doblat les vendes” i és del parer que el negoci podria ser molt més pròsper si no hi hagués tanta desinformació: “I la premsa hi teniu part de culpa”.
FALSES LLEGENDES.
Amb el canvi normatiu s'acaba que policies i conductors juguin al gat i a la rata i el responsable de miantiradar.com hi troba sentit: “Els GPS t'informen dels radars fixes, doncs per què s'ha de prohibir un aparell que t'avisi també dels mòbils? No diuen que els radars es posen en punts concrets per evitar accidents?”. Per Ferran Pujol la situació ideal passaria perquè “hi hagués un radar a cada lloc on acostuma a haver-hi més accidents i que tothom portés detector de radar al cotxe. L'aparell t'avisa que hi ha radar, tu afluixes i redueixes el perill”.
L'usuari cada cop està més ben informat i, diu Pujol, “s'està perdent la psicosi que t'enganxin amb un detector de radar, perquè cada cop hi ha més gent que sap que és un producte permès”. El seu negoci va facturar el mes passat 70.000 euros i les previsions apunten que tancarà l'any arribant als 800.000 euros. L'embranzida és notable, perquè l'any passat la facturació va quedar estancada en els 300.000 euros.
La llei sí que preveu dures sancions pels inhibidors
Un detector de radars (com el que apareix a la fotografia de la dreta) té un cost que oscil·la entre els 400 i els 1.200 euros. L'aparell emet un senyal quan detecta un radar a una distància d'entre 100 i 200 metres i és del tot legal.
L'inhibidor de radars, en canvi, està severament multat -fins a 6.000 euros i retallada de 6 punts al carnet-, perquè altera la freqüència dels mesuradors de velocitat que, en alguns casos, fa servir la policia. La seva venda a Catalunya planteja problemes, però és fàcil trobar-ne a Andorra. El responsable d'un dels portals andorrans més actius diu, però, que la venda d'aquests aparells “no ha crescut ara tant com quan va entrar el carnet per punts”.