El garatge dels emprenedors
El meu amic Javier concloïa després d'una trobada per sopar a Munic aquesta setmana que tenim molt pocs emprenedors en la nostra mare pàtria per la senzilla raó que no tenim garatges suficients. Estic tan d'acord amb ell, que fa un temps fins i tot vaig arribar a escriure i rodar el capítol pilot d'una sèrie d'humor anomenada com el títol d'aquest article (El garatge dels emprenedors), una veritable oda a l'emprenedor en sèrie, o emprenedors habituals. Aquests, desgraciadament més associats amb la cultura del pelotazo, són un actiu valuós que crec que tenim en quantitats industrials. De fet, es pot comprovar fàcilment quins són els seus inicis al llibre El Lazarillo de Tormes. El problema, doncs, deu ser l'entorn.
Però ni tan sols aclucant una miqueta els nostres ulls deixem de veure la increïble quantitat de cases que hi ha construïdes pertot arreu. Ara, però, siguem conscients que ens ho hem de prendre com el que realment va ser: una oportunitat perduda, per centrar-se en el dúplex i l'àtic amb vistes, a més del minipis de 30 metres quadrats. Fixa't que uns pocs garatges més i ja ho tenim tot ben enredat! Adéu, Shiller! Hola, constant totxo-patent.
Acceptant que les grans constructores i tota la resta de la colla (és a dir, els bancs, els transadors, les agències d'autodesqualificació, i un llarg etcètera) el que desitjaven en el fons era potenciar la innovació i l'emprenedoria, però que van tenir un minúscul error de càlcul, podem doncs veure-hi una miqueta d'esperança. Al cap i a la fi, una de les principals empreses del nostre país aposta fort en aquesta línia. Més coneguda pels seus malnoms que podem anar trobant a internet i per convertir el seu departament legal en un centre de beneficis (“Escolta, Matilde, que resulta que la multa per donar d'alta les bústies de veu és increïblement menor que el que podem treure activant el servei pel bé dels nostres apreciats clients. I, amb una mica de sort, al final no se n'assabenta ningú o prescriu!”), o pel mèrit d'invertir en comunicació social per acabar reconeguda amb un indesitjat (crec jo, vaja) guardó, aquesta vegada sembla ser que fins i tot busca redimir-se.
A la vista dels increïbles beneficis obtinguts i els fantàstics dividends a repartir entre uns quants, avui, i per gairebé sempre, ha decidit potenciar de nou l'emprenedoria, tot alliberant dels seus avorrits llocs de treball uns quants milers de valuosos empleats. “Deixeu-los anar”, que diuen els ianquis.
Per desgràcia, al preu de mercat que podem trobar actualment els garatges, continuarem igual, ja que el solidari esforç de la nostra empresa bandera en tecnologia no disposa del suport de l'imprescindible substrat. Si és que la culpa, pel que es pot comprovar, és sempre dels mateixos.
Jo, cada dia del món, em llevo amb gairebé cinc milions de desitjos. Sort a tots.
PS: Gran Marcos, però ja saps que alguns, ni pàtria ni bandera.
