perversions de les agències de qualificació de risc

Encara que existeixen moltes agències de qualificació de risc en el món, Moody´s, Standard & Poor's i Fitch, totes tres nord-americanes, suposen el 94% del negoci en aquest sector, i actuen com a oligopoli. I, d'aquestes, ens referirem concretament a Moody's perquè és l'agència que va rebaixar recentment la qualificació creditícia a Espanya i, després, a trenta bancs i caixes espanyols. Tres d'elles a nivell de bo escombraries, bo classificat per sota del grau d'inversió al moment.

A qui interessa recórrer a aquestes agències de ràting? Els bancs, grans inversors i empreses i els Estats encarreguen a les agències de qualificació de risc que qualifiquin el deute d'aquells a qui volen prestar diners. Com pitjor sigui la qualificació, més alt serà el tipus d'interès a exigir. Així mateix, una rebaixa de la qualificació creditícia substancial pot tenir efectes indirectes i de contagi en els mercats financers.

No obstant això i, paradoxalment, en el cas d'Espanya els mercats borsaris no van fer gaire cas de les últimes rebaixes esmentades. Una setmana després de l'anunci comentat, l'Ibex-35 va arribar als 10.913 punts i el deute sobirà espanyol als 177 punts bàsics, la qual cosa permet pensar que s'ha obert una bretxa sobre la credibilitat d'aquestes agències.

Aquestes mateixes entitats són les que van classificar amb la màxima qualificació Aaa els bons emesos per Madoff, Lehman Brothers i molts altres bancs, així com les hipoteques subprime, donant com a bons els seus resultats i fins i tot aconsellant que s'adquirissin. Segons dades d'una comissió d'investigació nord-americana, en el període comprès entre l'any 2000 i el 2007, Moody's va considerar de màxima solvència –Aaa- 45.000 valors relacionats amb les hipoteques. El resultat va ser que un altíssim percentatge van acabar degradats i van provocar la fallida de moltes entitats; una catàstrofe en els mercats financers i seriosos temors sobre els sistemes financers dels països que van desembocar en l'actual crisi. Va ser només una falta d'ètica professional? Existia connivència entre qualificador i qualificat? Hi va haver prevaricació? Aquestes entitats eren conscients del perjudici que podia suposar una lleugeresa en la seva informació? Mai se sabrà, però ja no importa.

Les últimes rebaixes en la qualificació de països i entitats de Portugal i d'Espanya han suposat un seriós revulsiu en la UE, que ha engegat una fundació europea de qualificació creditícia i s'ha compromès a presentar una proposta abans del pròxim estiu sobre la necessitat de disposar d'agències de qualificació europees amb regulació i control de la pròpia UE, per plantar cara a l'actual sistema, amb freqüència arbitrari i partidista, com ho demostra el fet que països com els EUA i la Gran Bretanya tinguin la màxima qualificació, a pesar del seu fort endeutament.

Les empreses de ràting nord-americanes han reaccionat advertint la CE que en cas de fer-los responsables jurídicament dels errors en les rebaixes de ràting deixaran d'avaluar riscos en els països amb risc.

Mentrestant els executius de Moody's n'estan sortint molt beneficiats. El seu president executiu es va apujar el sou un 69% fins als 9,15 milions de dòlars, mentre que els directius guanyen ara més que l'any 2006 en plena bombolla, quan el benefici era un 63% superior, aspecte que ha estat molt criticat pel Congrés dels EUA, que considera aquestes agències responsables de la crisi i les qualifica de “maquinària de destrucció financera”.

En resum, les agències de ràting són necessàries, però urgeix una regulació perquè tinguin més transparència i credibilitat. Per a Europa és necessària la creació d'agències europees que no tinguin interessos espuris en la qualificació i que contrarestin l'actuació de l'actual oligopoli.