Empreses

Emprenedors

Mònica Fernández

Habitatges amb emoció

L'arquitecta Mònica Fernández resideix a cases que projecta abans de vendre-les

Vacarisses sol començar el dia amb un llit de boira que sembla aïllar-la de la resta del món, però passada una estona tot s'esvaeix i sorgeix la visió d'una vall esplèndida amb muntanya de Montserrat al fons. Aquest paisatge el veu cada dia des de casa l'arquitecta Mònica Fernández. I sí, és casa seva, però ja és la sisena que té des de fa deu anys. La seva idea passa per projectar un habitatge i construir-lo, però no posar-lo a la venda, sinó viure-hi un temps i, després, “no vendre només una casa, sinó fer-ho des de les emocions i les sensacions”.

A la casa on resideix actualment -coneguda com «la casa de vidre»- ja s'hi han fet rodatge d'espots de televisió i exposicions d'art. Fins i tot un cuiner va mostrar-hi interès en muntar-hi una escola de cuina. I és que, tal com detalla Fernández, es tracta d'una casa d'una sola planta, un loft amb mòduls i portes corredisses que permeten disposar, per exemple, d'un espai destinat a seu corporativa d'una petita empresa i la resta, fins i tot, com a habitatge.

Construïda fa poc més d'un any, la casa té una superfície de 220 metres quadrats i està edificada “amb formigó vist i amb pissarra natural”, ja que l'arquitecta té clara “la importància dels materials, sense acabats”, i una estètica “minimalista”. Després, és clar, el client ja podrà decorar o transformar la casa al seu gust. Per fer-ho, permet moure fins i tot part de les parets exteriors, modulars i amb grans portes mallorquines corredisses, que faciliten jugar amb la llum. “Pots gaudir de la transformació de la llum al llarg del dia, i començar amb tota la claror directa de la vall al matí per acabar, al vespre, amb una explosió de tons taronges a les parets”, diu Fernández, que valora la casa en un milió d'euros, tot i que, temporalment, l'ha posat al mercat per 700.000 (se'n poden veure fotos a Lofthousesaleinbarcelona.blogspot.com).

Fernández entén que la seva és una proposta atípica, ja que quan algú compra un pis o una casa ho fa per a tota la vida o per a una temporada llarga, amb tota la connotació sentimental i d'arrelament que comporta. Ella, però, creu que ha de vendre “des de la diferència, no des de l'estandardització”. Potser és per això que algunes de les cases on viu abans de vendre-les tenen algun tret diferencial que les fa úniques: a Vacarisses mateix, ha construït habitatges coneguts com «el projecte blanc» i «el projecte llum», mentre que a Terrassa, a l'àrea de les Fonts, hi va edificar una casa bioclimàtica. Fernández explica que veu el vincle amb les cases d'una manera prou particular, no tant per l'acumulació de records pel temps viscut, sinó per un lligam emocional amb el que pot comportar un projecte futur.

Culturalment, a Catalunya i a l'Estat espanyol la tendència és canviar poques vegades de casa, mentre que en altres casos, com en l'anglosaxó i el del centre i nord d'Europa, la mobilitat és més habitual. És per això que estan promocionant la casa vacarissenca en mercats internacionals, i fins i tot ja s'hi han interessat als Estats Units i a Holanda.

Aquesta arquitecta ha treballat en una quinzena més d'habitatges -són projectes llargs- en els darrers deu anys. Actualment, ho fa en dos, a Cunit i reformant una masia. En tots els casos, però, vol que la idea de casa tingui a veure “amb la vida del client, amb el seu estil i les seves emocions”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.