Diners
Crèdit i creació d'ocupació
És de sobres sabut que per crear ocupació les pimes tenen un paper preponderant. Però per al seu correcte funcionament necessiten finançament per al seu circulant, sobretot per afrontar la morositat dels seus clients, i més encara si es tracta d'administracions i finançament a llarg termini per als seus projectes d'inversió.
Aquestes necessitats financeres poden cobrir-se a través d'aportació de capital i reinversió de beneficis. En el primer cas solament es produirà si es donen les degudes condicions de confiança en l'entorn i, pel que fa a reinvertir els beneficis, és imprescindible que aquests es produeixin.
Quant a les fonts de finançament externes, els crèdits bancaris constitueixen una via indispensable, sobretot per a aquest tipus d'empreses. Actualment, aquest axioma no es produeix i tot indica que seguirà així en els futurs mesos, segons es desprèn de recents declaracions del Ministeri d'Hisenda, del governador del Banc d'Espanya i d'alts dirigents dels primers bancs espanyols, que basen les seves prediccions en l'alt endeutament d'Espanya.
El deute exterior espanyol és d'1,74 bilions d'euros dels quals 760.000 milions d'euros corresponen a les entitats financeres, 440.000 milions d'euros a famílies i empreses i els restants 300.000 milions d'euros a les administracions públiques.
DEUTE DUPLICAT.
A partir de la crisi el crèdit va deixar de fluir perquè els mercats financers forans i internacionals van tancar les aixetes i Espanya es va convertir en una inversió d'alt risc. Actualment, els bancs manquen de liquiditat i han de complir els requisits que els imposa Brussel·les, la qual cosa es transmet en una restricció estricta dels crèdits. D'altra banda, si un banc pot obtenir una major rendibilitat en altres inversions com per exemple en deute sobirà, per què destinar aquests recursos a donar crèdits?
No ha d'estranyar que els empresaris de les pimes siguin pessimistes quant a l'accés als crèdits bancaris. Només una mica més d'un 50% de pimes espanyoles van assolir en el segon semestre del 2010 els crèdits sol·licitats, enfront d'una mitjana del 66% en la zona de l'euro i del 79% de les pimes alemanyes que van assolir els seus préstecs sol·licitats.
Aquest entorn ha portat com a conseqüència que milers de pimes que manquen de prou finançament i que, paradoxalment, són viables, hagin reduït les seves plantilles, amb la consegüent pèrdua de milers de llocs de treball. Aquelles a les quals els seus recursos financers els ho han permès s'han capitalitzat i han reconduït la seva estratègia empresarial cap a una reconversió, aplicant un estricte control de costos i, per tant, incrementant el seu nivell de competitivitat.
En vista d'aquest escenari cal preguntar-se: de què ha servit la reestructuració del sector financer al qual tants milions d'euros ha abocat generosament el govern? No ens van dir que eren perquè els bancs recobressin solvència i donessin crèdits a les pimes?
Si el govern, a través del FROB, va aportar 25.000 milions d'euros per al sanejament i la capitalització de les caixes d'estalvis, podria també tenir algun sentit que pensés en alguna cosa semblant per finançar les pimes. La resposta oficial seria que per a això l'ICO destina milers de milions. Però potser aquesta font desconeix que els bancs dirigeixen les bones operacions en el seu propi interès i les dubtoses les desvien a l'ICO Directe amb molt poques o nul·les possibilitats d'èxit i la corresponent pèrdua de temps, però això hauria de ser objecte d'un altre article.
L'ICO i la injecció de liquiditat
Un comunicat de la Confederació Espanyola de Comerç –CEC-, patronal dels comerciants, ressaltava recentment que les 30.000 demandes d'informació dels crèdits ICO Directe s'han transformat en 12.000 peticions formals, de les quals només el 15% són considerades susceptibles de rebre la injecció de liquiditat, sense ser segur encara la seva acceptació final, i conclou que, segons el parer d'aquesta entitat, els crèdits ICO Directe són totalment inassolibles per a les petites empreses, en vista de la qual cosa els comerciants exigeixen que l'Institut de Crèdit Oficial s'adapti “a la realitat de les empreses” i, encara que es van mostrar partidaris que la institució sigui rigorosa, van considerar que no ha de ser-ho “fins a l'extrem de ser inviable, per exigències inassumibles”.
