A veure com bufa el vent
La indústria eòlica espera que es defineixi un nou marc de retribució que garanteixi l'expansió d'aquesta energia renovable
El sector del gas ara pot ser un bon aliat per assolir una bona regulació
L'energia eòlica viu moments crucials, en què es juga ser una alternativa energètica fonamental en l'esdevenidor immediat, amb capacitat de ròssec econòmic. La fixació d'una nova retribució, que haurà de ser vigent a partir del 2013, i com es resol la suspensió cautelar de l'acord de determinació de les zones de desenvolupament prioritari del concurs eòlic, per una possible manca d'avaluació ambiental, són interrogants que creen un cert desfici al sector.
L'aparició d'una proposta governamental de nou règim retributiu és imminent i, com diu Ramon Carbonell, president de l'associació Eoliccat, “és previsible que llancin un globus sonda, amb una retribució a la baixa, que ens obligarà, al sector, a aixecar-nos en armes”. Els empresaris eòlics voldrien tornar a una arquitectura de primes com la que regia amb el RD 661 de regulació de la producció elèctrica, que establia una forquilla en què es compensava la prima segons baixés o puges el preu. A finals del 2010 es va modificar, i aquesta bonificació es va reduir un 35%. Per Carbonell, és indispensable tornar a un règim en l'energia eòlica en què “el capital privat hi trobi un rendiment prou incentivador perquè hi inverteixi, com passa amb les concessionàries d'autopistes”. Si finalment es minimitza la prima, la indústria eòlica corre el risc “d'entrar en una fase d'hivernatge, fins que els preus d'energia tirin cap amunt”. En el pitjor dels casos, els eòlics, com diu Carbonell, hauran de mantenir malgrat tot una actitud proactiva, per si més no nodrir els mercats europeus, no debades en el nostre mercat hi ha noms propis de molt recorregut en els mercats exteriors, com Alstom Wind o Gamesa. De moment, en tot aquest any, el misteri que envolta el nou règim tributari que ha de regir a partir del 2013 ha fet que es deixin d'encarregar equips. A tot Espanya, aquesta incertesa s'ha arribat a cobrar 10.000 llocs de treball en dos anys, i a Catalunya el subsector de fabricants d'aerogeneradors i components va patir l'any passat una reculada del 15,3%, tot i que va ser durant aquest període quan es va obrir al país un centre de manteniment i reparació de Vestas.
S'acusa sovint l'energia eòlica de no poder-se desenvolupar sense la crossa de la prima, raonament que rebat Carbonell, que raona que “si el carbó, el gas o les nuclears no rebessin també ajuts, directes o indirectes, l'eòlica tampoc no en necessitaria, i demostraria que pot ser més competitiva”. De fet, segons la seva pròpia perspectiva, explica: “Si tenim en compte que en els pròxims anys pot escassejar el petroli a un preu raonable, i en conseqüència experimentar una alça el preu de l'energia, perfectament l'eòlica podria funcionar sola l'any 2014”. Cal anotar, com agrada a Eoliccat, que, atès que la part primada de la retribució a la producció eòlica deriva de la tarifa, i donat que Catalunya representa el 18% del consum elèctric de tot l'Estat, contribueix a cobrir la tarifa elèctrica de manera prou rellevant, fins al punt que es pot afirmar que s'estan produint transferències a les resta de l'Estat per aquesta diferència entre la proporció del consum i la generació eòlica de Catalunya respecte de la resta d'Espanya.
UN ALIAT INSOSPITAT.
A Catalunya, un altre motiu de preocupació és la suspensió cautelar del concurs eòlic dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fa por entre els empresaris del sector pensar que aquest entrebanc foragiti inversions. El desenvolupament dels 360 Mw del concurs és crucial per realitzar els nusos d'evacuació que haurien de permetre assolir aquest sostre de 3.500 Mw (8.121 GWh d'electricitat generada) que el pla de l'energia de la Generalitat preveu per al 2015, des dels 949,64 Mw que ara hi tenim instal·lats. Per arribar a aquesta fita, caldria construir 135 parcs eòlics, “cosa que suposaria fer un esforç titànic; i si no s'assoleix la fita, almenys ens hi hem d'acostar”. De tota manera, des del sector eòlic hi ha el convenciment que si la implantació de l'energia eòlica a Catalunya segueix un ritme normal, caldria imposar-se l'objectiu d'assolir uns 5.000 MW l'any 2020.
El sector també demana a les autoritats que facin una assignació de potència més eficient i rigorosa per clarificar el panorama. Si no és així, com diu Carbonell, “hi ha un clar risc que les indústries renunciïn a fixar la seva capacitat productiva aquí, si hi observen tanta inestabilitat”. Tot i que existeixen pressions de la Generalitat perquè s'agiliti el procés i es dicti aviat una resolució, de moment no hi ha indicis d'una solució immediata.
Al sector empresarial de l'energia del vent sí que hi ha esperança que es mantingui el procés d'eliminació de barreres administratives que està duent a terme l'administració. “No podia ser”, com diu Carbonell, “que la tramitació d'un projecte fos més complexa que la que ha de superar el projecte d'una central nuclear”.
L'energia eòlica va contribuir el 2010 al PIB de Catalunya amb 109,2 milions d'euros, si hi sumem l'impacte indirecte, i el 2015, si es compleixen les previsions d'Eoliccat, podrien ser de 361,5 milions d'euros constants en base 2010, i 406,7 milions el 2020. Així mateix, si ara el sector dóna feina a 1.415 persones, a 933 de manera directa i a 212 de manera indirecta, el 2015 podria ocupar 2.522 treballadors, i 2.635 el 2020.
L'energia del vent va fer reduir la dependència energètica del país: no es va importar electricitat per valor de 55,8 milions d'euros i es va substituir producció fòssil per 60,5 milions.
Pensant en les potencialitats de la deslocalització
La indústria eòlica catalana té clar que en l'estratègia de futur, que mana l'especialització en activitats de valor afegit, la cerca de nous mercats i el desenvolupament de productes nous, la línia que més engresca és l'aprofitament dels recursos de l'energia eòlica marina. A Eoliccat consideren que la zona definida davant de les costes de Tarragona dins del mapa eòlic marí confegit pel Ministeri d'Indústria ha de ser una oportunitat que no es pot desaprofitar en els pròxim anys. Bona prova que la deslocalització ha rebut l'atenció que mereixia, la dóna el projecte Zèfir Test Station que impulsa l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). En aquest projecte s'estan fent proves amb aerogeneradors ancorats i flotants per trobar un model òptim. En el sector consideren que no només és una proposta que presenta al·licients per als fabricants d'aerogeneradors, sinó també per als promotors inversors i per a la indústria auxiliar. Val a dir que la Iniciativa Europea Eòlica de la UE marca que el 2020 l'energia eòlica marina tingui una potència de 40 GW (17% del total de l'eòlica) l'any 2020, per assolir els 150 GW (38%) l'any 2030.
