Quan de bolets només se'n veuen a la televisió
L'escassetat de producte per culpa de la falta de pluges obliga els distribuïdors de bolets a buscar alternatives per proveir els clients
Zones productores com ara Macedònia, Hongria o Romania també estan a zero
Ja no queda marge per a l'esperança: la temporada boletaire d'enguany és un desastre. Sense pluja els bolets no broten i, més enllà dels xampinyons de pot, trobar-ne algun –de la classe que sigui– s'ha convertit en un veritable repte per als centenars d'aficionats que cada setmana surten a rastrejar marges i pinedes. A banda de la frustració que tenen els amateurs, l'escassetat de producte ha tingut conseqüències per als professionals del sector boletaire, ja que s'ha disparat el preu dels comptats exemplars que han arribat als mercats. Ballant sobre la ratlla dels 30 euros el quilo al mercat majorista (amb dies puntuals en què ha estat fins i tot més car), el rovelló s'ha posat als mateixos nivells que el mero o el llobarro salvatge i per sobre de la vieira i el rap.
La causa és que tampoc no han entrat bolets d'importació perquè la sequera que afecta els boscos catalans no és un fenomen excepcional, sinó que la majoria de zones productores de bolets a Europa han viscut aquesta temporada una situació molt similar i, per tant, les grans distribuïdores boletaires s'han quedat sense producte per assortir la clientela.
Les humides i tradicionalment fresques valls de Macedònia, Romania, Hongria, Rússia, França i fins i tot Turquia són, normalment, un terreny fèrtil per als bolets, però l'escassetat de pluges ha encrostat el terreny i ha impedit el naixement dels rossinyols, camagrocs o ceps que volaven cap a Catalunya cada tardor per donar l'abast als pics de demanda del consumidor català.
BUSCANT ALTERNATIVES.
Ares Prades és la responsable de Bolets Prades, una empresa familiar situada a Llesp (comarca de l'Alta Ribagorça) que des de fa més de cinquanta anys es dedica a la comercialització del bolet silvestre, però que darrerament ha apostat pel bolet deshidratat. Rovellons, camagrocs, moixarrons, múrgules, fredolics, ceps, peus de rata o trompetes de la mort són alguns dels productes que ofereixen a un públic que, ja que no els troba en fresc, no es resigna a quedar-se sense tastar-los.
Ares Prades apunta que “de bolets no se'n troben enlloc, la temporada ha estat dolenta a tot arreu”, i admet que, com a conseqüència, la demanda de bolets deshidratats en surt reforçada. Posa com a exemple una comanda que els ha arribat de París, en què els demanen “3.000 quilos de rossinyols”, i preveu que a curt i mitjà termini el nombre de peticions augmentarà perquè “si no hi ha bolets frescos també serà més complicat preparar-ne de deshidratats”.
Cada cop apareixen més variables de negoci que giren al voltant del bolet. Un altre exemple és la iniciativa anunciada a principi de setembre per un empresari de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès, i que consisteix a cobrar peatge als boletaires que vagin a buscar bolets als seus terrenys. Josep Pintó, que és propietari d'un negoci hoteler a la vall de Lord, pretén així controlar l'accés a la seva finca, de més de 200 hectàrees, i els quilos de bolets que s'emporta cada visitant.
Per fer-ho més atractiu Pintó té dissenyat un itinerari micològic que, a banda d'informar sobre les classes de bolets, dóna pistes sobre els llocs on són més fàcils de trobar. El negoci, però, ha fet aigües enguany, ja que a causa de la pèssima temporada l'empresari hoteler no s'ha decidit a aplicar les tarifes (unes tarifes que té previst variar en funció de com hagi estat de productiva la temporada).
De tota manera, la cosa promet ja que, segons publicava el diari comarcal Regió 7, mig centenar de persones s'han interessat per pagar-li la quota. Pintó considera que si la temporada hagués estat mínimament bona no hauria donat l'abast per gestionar-ho.
