Opinió

Harmonia social a la Xina, però econòmica a Europa

L'octu­bre del 2012 tindrà lloc el deci­siu Congrés del Par­tit Comu­nista Xinès, que haurà de con­sa­grar un nou lide­ratge i deci­dir si con­ti­nuen les polítiques dels dar­rers anys. El 2002, el pre­si­dent Hu Jin­tao anun­ci­ava un gir històric a la filo­so­fia del pecu­liar règim xinès, comu­nista en la teo­ria però ben capi­ta­lista en la pràctica. Fins ales­ho­res s'havia ator­gat la màxima pri­o­ri­tat al crei­xe­ment econòmic per sobre de tot, però Hu hi afe­gia per pri­mer cop la neces­si­tat de cor­re­gir deter­mi­nats dese­qui­li­bris. En con­cret, l'actual pre­si­dent apos­tava per res­ta­blir qua­tre “har­mo­nies” tren­ca­des durant els anys de crei­xe­ment acce­le­rat: entre el camp i la ciu­tat, entre regi­ons, entre l'home i el medi ambi­ent, i entre els matei­xos xine­sos.

El “gir social” de Hu de la dar­rera dècada s'ha mani­fes­tat, per exem­ple, en la ins­tau­ració de sub­si­dis i préstecs als cam­pe­rols, l'ampli­ació dels ajuts per atur i jubi­lació, així com la crei­xent pre­o­cu­pació pel medi ambi­ent. La llei de pro­tecció medi­am­bi­en­tal del 2005 o la llei labo­ral del 2008, que con­sa­grava el des­cans set­ma­nal i el con­tracte labo­ral escrit, s'inse­rei­xen també en aquest nou con­cepte de major har­mo­nia social. El dotzè pla quin­quen­nal recent­ment apro­vat pre­veu un aug­ment del salari mínim del 13% anual fins al 2020 i del 7% en les ren­des fami­li­ars, amb l'objec­tiu de con­so­li­dar el con­sum intern com a motor de crei­xe­ment. Una tren­tena d'indústries selec­ci­o­na­des, entre les quals figura la pro­tecció del medi ambi­ent, tin­dran el suport del govern xinès per tal d'ele­var el seu pes al PIB, des del 1% actual fins al 15% el 2020. La res­tau­ració de les “har­mo­nies” a la Xina ja ha com­por­tat for­tes inver­si­ons i gene­rat noves vetes de negoci. Els 2.000 quilòmetres d'auto­pis­tes que es cons­tru­ei­xen anu­al­ment al país pre­te­nen res­ta­blir “l'har­mo­nia” entre regi­ons, men­tre l'har­mo­nia entre home i medi ambi­ent implica una des­pesa anual en ser­veis i pro­duc­tes medi­am­bi­en­tals de més de 10.000 mili­ons d'euros. Els xine­sos, però, obser­ven ara amb neguit l'esquerda de “l'har­mo­nia econòmica” a Europa, un feno­men amb efec­tes glo­bals i exem­plar per a un país força ave­sat a cer­car referències. La crisi euro­pea del deute sobirà a tots els nivells admi­nis­tra­tius –des de l'Estat fins als muni­ci­pis– té en part la seva arrel en ele­ments de pro­tecció social i de l'estat del benes­tar, com els que ara pretén ins­tau­rar la Xina. Els deu­tes de l'ACA o de la sani­tat pública, per exem­ple, són resul­tat de les har­mo­nies medi­am­bi­en­tal i social, com també ho són els 130.000 mili­ons d'euros gas­tats anu­al­ment per l'Estat en pen­si­ons i sub­si­dis d'atur. A tot ple­gat, els mili­o­na­ris res­cats de bancs i cai­xes han aca­bat de des­fer “l'har­mo­nia econòmica” euro­pea que ara convé res­tau­rar. Com a la Xina, aquest procés també com­por­tarà noves opor­tu­ni­tats de negoci, que alguns s'afa­nyen a denun­ciar com la des­trucció de l'estat del benes­tar. Al final dels res­pec­tius pro­ces­sos de redreçament, Europa i la Xina tin­dran pot­ser models soci­o­e­conòmics més sem­blants del que cre­iem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.