Gran angular

El turisme d'aficions portarà cua

Catalunya té un gran potencial per atreure apassionats dels ocells, la flora o el vi, però falta creació de producte i posicionament

Als antípodes del turisme de masses, que mou gran quantitat de persones en moments concrets de l'any i al voltant d'atractius àmpliament desitjats, està agafant molta força el turisme vinculat a les aficions, a les passions per tot tipus de temes, des de l'observació d'ocells i la flora, fins a la fotografia submarina, les maratons urbanes, l'astronomia, el cicloturisme i l'enologia. És un mercat hipersegmentat, però que està molt organitzat al voltant de grups d'interès i que internet ha dotat de molta visibilitat. El seu atractiu per a l'oferta rau en el fet que és un visitant molt motivat, que sap valorar una experiència positiva, amb un alt poder adquisitiu i que té un calendari de vacances que no ve determinat per la calor estiuenca, sinó per qüestions tan difícils d'entendre per a la majoria, com ara l'època de floració d'una determinada planta, l'època de d'aparellament d'un determinat animal i la verema.

És el fenomen que Chris Andersen, editor de la revista Wired, ha batejat amb el nom de long tail, la llarga cua, amb referència al principi de Pareto, que fins ara era la llei en el món del màrqueting. Internet està fent realitat quelcom impensable fins fa poc: que un petit operador turístic de Falset pugui omplir l'hotel amb visitants de casa i de tot el món amb una proposta d'experiència al voltant del vi. De fet, aquesta és la història de Marta Domènech, propietària de l'hotel-hostal Sport de la capital del Priorat, i quarta generació del negoci. Es tracta d'un establiment que va néixer fa noranta anys per donar servei als viatjants i traginers en una zona que per a molts era de pas, i que ara s'ha convertit en un destí en si mateix. “He deixat de ser hotelera i m'he convertit en operadora de turisme perquè el futur no és vendre llits, sinó experiències”, explica Marta Domènech, que reivindica que el Priorat és la Toscana catalana.

Gràcies a internet ha aconseguit seduir amants del vi dels Estats Units, Bèlgica, Suïssa, Alemanya i els països escandinaus, mercats en què el vi del Priorat és molt preuat. Domènech explica que els cellers de la comarca s'han mostrat molt oberts a col·laborar amb aquest tipus de proposta que complementa la seva activitat principal, que és fer un bon vi. D'aquesta manera, a poc a poc la destinació comença a agafar una certa entitat i contribueix a dinamitzar aquests territoris de l'interior.

SUPORT.

“També treballem amb l'Agència Catalana de Turisme (ACT) per vendre la destinació a l'exterior”, afirma la propietària de l'hotel-hostal Sport. Aquest és el camí que l'ACT s'ha marcat per desenvolupar aquest tipus de turisme vinculat a les aficions, en el qual l'administració té moltes esperances dipositades “a mitjà i a llarg termini”, segons Jordi Sacall, director de màrqueting de l'ACT. A més d'ajudar el sector per desenvolupar l'oferta, l'agència de promoció intenta que comenci a agafar una certa dimensió impulsant el contacte entre aquest sector i els operadors internacionals. Cal pensar que al voltant d'aquests col·lectius d'aficionats s'ha anat desenvolupant tota una xarxa d'agències amb un coneixement intens sobre les necessitats particulars que tenen, que no és un tema menor.

Jordi Sargatal, director de la Fundació Territori i Paisatge i una de les màximes autoritats en ocells de Catalunya, explica la importància que per desenvolupar el turisme d'observació d'aus té el fet que hi hagi allotjament pròxim als llocs d'observació i uns administradors que s'adaptin als horaris peculiars que reclamen els apassionats dels ocells, que a vegades han de sortir de nit. Per donar una idea del potencial d'aquesta especialitat turística, Sargatal explica que només l'associació d'aficionats britànics, la Royal Society for Protection of Birds, té 1,1 milions de socis. En aquests moments, Extremadura és el principal focus d'atracció a la península, però Catalunya destaca per la diversitat, ja que pot complementar els ocells de la Mediterrània amb els del Pirineu, amb espècies estel·lars com ara el trencalòs, el mussol pirinenc, el picot negre i el gall fer. Jordi Sargatal, que ha vist l'espectacular evolució que ha experimentat l'interès per l'ornitologia a Catalunya és un convençut de l'èxit que tindrà aquest tipus de propostes, però demana un esforç de protecció i recuperació d'ocells i també per fixar les espècies en els parcs naturals: “És molt important assegurar que la gent que fa molts quilòmetres per veure un ocell marxi satisfeta”, subratlla.

EXPERIÈNCIES.

De bons guies ornitòlegs, no ens en falten. Ho corrobora Maribel Vela, fins ara sòcia gerent d'Eitravel, una operadora de l'Empordà especialitzada en propostes de turisme actiu com ara l'observació d'ocells als aiguamolls, el senderisme, el cicloturisme i l'enoturisme. Maribel Vela explica les dificultats que ha tingut en el seu afany per consolidar una oferta complementària al sol i la platja, que a hores d'ara és l'hegemònica en aquestes comarques gironines. Les propostes de cicloturisme i senderisme han estat les més demandades, però ni l'observació d'ocells ni l'enoturisme han tingut l'èxit esperat. “A Catalunya estem a anys llum de la Rioja”, afirma.

opinió

Un impuls a les noves propostes

Maribel Vela Micheo, Directora d'hostaleria del Grup Mascort i emprenedora

Qualsevol àrea geogràfica és susceptible de convertir-se en destinació turística. Per adonar-se'n només cal pensar en el cas de Las Vegas. A Catalunya ho tenim molt més fàcil, ja que disposem de molts recursos naturals i culturals que poden despertar l'interès dels mercats estrangers. Estic pensant en turisme de natura amb l'observació d'ocells, flors silvestres i el fons marí; el turisme actiu de senderisme, cicloturisme i rutes a cavall que aprofiten xarxes de senders; les visites de patrimoni cultural, museus i cellers; la gastronomia, i el benestar en balnearis o spa. Els recursos hi són, i actualment moltes petites empreses treballen per revalorar-los i crear productes turístics. El handicap d'aquestes empreses és l'alt cost per arribar al client potencial, ja que Catalunya és molt coneguda com a destinació de sol i platja. Aquest concepte està molt arrelat i eclipsa tota possibilitat que la gent pensi espontàniament que puguin existir altres atractius en la zona. L'administració pública és l'única que, malgrat els mals temps que corren, té la capacitat econòmica per fer campanyes promocionals potents perquè s'identifiqui la marca Catalunya també amb turisme de natura, cultura i turisme actiu entre altres coses, i posar-la en els mapes, un per un, d'altres tipus de destinacions turístiques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

El Camp de Tarragona rep 336 milions d’euros dels fons europeus

Tarragona
GIRONA

Suspenen la Fira de la cervesa i la botiga al carrer de demà per previsió de pluja

GIRONA
economia

Multa de 150 milions a Ryanair, Vueling, Volote i Easyjet per cobrar per l’equipatge de ma

barcelona
economia

Un 30% menys de viatgers a l’abril als allotjaments turístics extrahotelers

Barcelona

Vint-i-una empreses gironines opten als premis Etalentum

GIRONA
unió europea

El TJUE tomba el tram autonòmic de l’impost d’hidrocarburs

barcelona

Les comarques gironines rebran 360 milions d’euros de fons europeus

sant joan les fonts

El sector del suro confia en les darreres pluges per salvar la collita

Girona
Economia

L’IPC repunta tres dècimes al maig fins al 3,6% per l’electricitat i els carburants

barcelona