L'hora dels ‘business angels'

És un fet contrastat que la paràlisi del mercat laboral en èpoques de crisi provoca un augment de l'activitat emprenedora. L'emprenedor inicia el seu propi projecte empresarial posant en marxa les idees que durant molt de temps han anat rumiant però que no han tingut l'oportunitat o la necessitat d'engegar. Però l'emprenedor es troba amb un requisit indispensable per iniciar el seu projecte, el finançament, i és aquí on es deu plantejar les diferents alternatives per accedir al capital necessari per iniciar el projecte. Assumint que l'inici del projecte ja compta amb els recursos del seu entorn, el que prové dels amics i familiars (friends, family & fools, que diu la pràctica anglosaxona), l'emprenedor ha de plantejar-se acudir a finançament públic i/o a capital privat.

Respecte a accedir a fons de caràcter públic a través de subvencions o crèdits tous, cada cop és més difícil, ja que la falta de recursos del sector públic, conseqüència del descens de la capacitat recaptadora i de les actuals polítiques de contracció, fan que obtenir aquesta mena de fons sigui una tasca altament difícil. Si analitzem les vies de finançament privat (les que teòricament haurien de cobrir la manca de finançament públic segons les teories que defenen la contracció de la despesa pública), ens trobem que pel que fa al finançament bancari, el recent acord de la UE de recapitalitzar la banca, per més que ho neguin les autoritats, possiblement provocarà que les entitats aplicaran una altra volta a l'aixeta del crèdit. Si això ho unim, a Espanya, a la contracció de l'oferta després de la reestructuració del sector financer, l'accés al crèdit bancari es converteix en una quimera. Queda també acudir a empreses de capital de risc, és a dir, inversors institucionals que no estan exempts dels efectes de la crisi financera i que també han reduït notablement la seva activitat –segons les xifres de l'Asociación Española de Entidades de Capital Riesgo (ASCRI), un 24% en els nou primers mesos del 2011 respecte del mateix període del 2010–. Ara bé, els projectes en què inverteixen aquestes entitats requereixen una certa mida i una certa trajectòria del projecte, per la qual cosa aquesta via també es complica.

Vist el panorama, potser és l'hora de reconèixer la figura dels business angels (BA), és a dir, aquell inversor privat, no institucional, que inverteix en projectes en la seva fase inicial, normalment amb imports petits a manera de capital llavor. A la vegada, el BA fa una tasca d'assessorament i seguiment al projecte de l'emprenedor, oferint la seva experiència. Aquest tipus d'inversió, que s'ha desenvolupat a l'empara de les escoles de negocis i les associacions empresarials, podria tenir un paper clau en el rellançament de l'economia, però per desgràcia no disposa de reconeixement legal ni de cap tipus d'estímul fiscal, com sí que disposen per exemple les entitats de capital de risc o sí que en disposen els BA en altres països de la UE; així, potser ha arribat el moment que en la propera legislatura se'ls tingui en compte com a catalitzadors de l'economia.