Opinió

Aeronàutica amb accent àrab

Als dar­rers dies, entre les notícies elec­to­rals i les negres cròniques sobre el deute espa­nyol, s'esmu­nyia en la plana econòmica el rumor d'una pos­si­ble entrada de Qatar Airways al capi­tal de Spa­nair. Abans, però, i després de força diner públic, la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona hi abo­carà uns quants mili­ons d'euros, tot espe­rant que l'aposta acabi amb un desem­bar­ca­ment del capi­tal àrab a l'aerolínia cata­lana.

L'interès de l'aerolínia àrab per Spa­nair s'ins­criu en un impuls sense pre­ce­dents dels països de l'Ori­ent Mitjà per l'avi­ació. L'emir de Dubai ano­mena aquesta regió la Terra Mit­jana, el punt inter­medi entre les grans rutes marítimes i aèries mun­di­als, con­nexió entre Europa, Àfrica i Àsia. Fins i tot, les línies entre l'Extrem Ori­ent i Amèrica pas­sen amb pre­ferència per l'Ori­ent Mitjà i Europa, on poden reco­llir més càrrega i pas­sat­gers que a la inhòspita ruta trans­pacífica. En aquest con­text i amb l'entrada de Qatar Airways a Spa­nair, l'aero­port de Bar­ce­lona es podria posi­ci­o­nar en el tan anhe­lat hub entre Europa, l'Ori­ent Mitjà i Amèrica. D'això se'n poden deri­var impor­tants bene­fi­cis per al tei­xit empre­sa­rial català, com per exem­ple amb la repa­ració i el man­te­ni­ment d'aero­naus, que ara és tes­ti­mo­nial a l'han­gar d'Ibèria. Les aerolínies de l'Ori­ent Mitjà han esde­vin­gut ja els prin­ci­pals cli­ents de Boeing i Air­bus. Fa tot just uns dies, la pròpia Qatar Airways feia una comanda de 88 avi­ons Air­bus, que s'unei­xen als més de 150 ja encar­re­gats als cons­truc­tors ame­ri­cans i euro­peus, per valor d'uns 40.000 mili­ons de dòlars. Al mateix temps, Abu Dhabi ha dut a terme un seguit d'inver­si­ons estratègiques en proveïdors de tec­no­lo­gia aeronàutica, com Strata, Piag­gio Aero i l'encara nego­ci­ada com­pra de la basca Aern­nova. L'aposta àrab per l'aeronàutica, ali­men­tada pels petrodòlars, és, per tant, ferma i irre­ver­si­ble.

El mes d'octu­bre pas­sat l'Asso­ci­ació d'Expor­ta­dors Aeronàutics (Aero), cre­ada recent­ment en el si de la patro­nal Pimec, orga­nit­zava una de les pri­me­res mis­si­ons comer­ci­als a l'Iraq. Tot i que encara és lluny dels seus homòlegs àrabs, aquest país ja ges­ti­ona des del mes de juliol els seus ingres­sos pel petroli, uns 60.000 mili­ons de dòlars l'any, trans­fe­rits defi­ni­ti­va­ment pels ame­ri­cans. Amb la pre­visió de dupli­car la pro­ducció de cru, aquesta xifra es podria fàcil­ment mul­ti­pli­car en breu, una bona part de la qual s'inver­tirà a desen­vo­lu­par el sec­tor del trans­port. Ara que el país ha recu­pe­rat també el con­trol del seu espai aeri, l'Iraq es plan­teja fer impor­tants coman­des d'avi­ons i remo­de­lar i ampliar els prin­ci­pals aero­ports, uns pro­jec­tes en què algu­nes empre­ses cata­la­nes ja s'estan posi­ci­o­nant.

Després de més d'una dècada de rei­vin­di­ca­ci­ons i ini­ci­a­ti­ves de tota mena, el desit­jat impuls de l'aeronàutica a Cata­lu­nya podria arri­bar de la com­bi­nació d'una greu crisi finan­cera, que limita els impul­sos recen­tra­lit­za­dors de l'Estat i les aerolínies de ban­dera, i de l'empenta dels inver­sors àrabs, deci­dits a pilo­tar el futur del trans­port aeri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.