A voltes amb els concursos de creditors
Continua la seqüència de modificacions de la llei Concursal, la llei que regula les insolvències empresarials i que, a causa de la cruesa de la crisi, té saturats els jutjats mercantils. Ara com ara, a través d'una de les últimes lleis aprovades pel govern en funcions, la llei 38/2001, de 10 d'octubre, de reforma de la llei Concursal, es busca de nou (no és la primera modificació que ho anuncia així) la conservació de l'activitat econòmica o professional del concursat, i d'aquí que la reforma legislativa fos necessària i urgent, ja que les empreses en concurs, poques vegades aconsegueixen continuar l'activitat.
La novetat principal de la llei la trobem en les anomenades institucions preconcursals. En primer lloc, el nou article 5 bis introdueix la possibilitat que el deutor comuniqui al jutjat competent l'inici de negociacions destinades o bé a assolir un acord de refinançament o bé a obtenir adhesions a una proposta anticipada de conveni. Aquesta comunicació comporta un gran avantatge per al deutor: durant els tres mesos posteriors a la comunicació, no se li exigirà el deure de sol·licitar la declaració de concurs voluntari. Ara bé, un cop transcorregut aquest període, i sempre que continuï en estat d'insolvència, sí que haurà de sol·licitar la declaració de concurs.
D'altra banda, l'article 71.6 estableix els requisits perquè els acords de refinançament que permeti la continuïtat de l'activitat empresarial no es puguin rescindir si després l'empresa acaba presentant concurs. És habitual que els creditors no financin les empreses en dificultats, perquè si es refinancessin però després s'acaba presentant concurs, aquests acords es podien rescindir, i aquesta por feia que els creditors es tanquessin en banda pel que fa a la idea d'ampliar el crèdit i d'ajudar l'empresa en dificultats. Ara per ara aquells acords de refinançament que ampliïn significativament el crèdit disponible o en modifiquin les obligacions no es podran rescindir. I, a més, un cop complert aquest requisit, i sempre que l'acord estigui subscrit per creditors que representin al menys el 75% del passiu de titularitat d'entitats financeres, els acords es podran homologar judicialment. Així mateix, per reforçar els acords de refinançament i donar més confort als creditors, la llei introdueix al nostre ordenament –dins del marc d'aquests acords– la figura del diner fresc (fresh money) en virtut del qual el 50% dels crèdits que suposen ingressos nous a la tresoreria de la societat –ja que el marc dels acords de refinançament es consideren crèdits contra la massa del concurs– i el 50% restant es consideraran un crèdit amb privilegi general. La llei també pretén solucionar aspectes procedimentals que havien generat problemes d'aplicació pràctica amb la legislació anterior, com el fet d'ampliar els supòsits de tramitació del procediment abreujat per abaratir els costos processals, o bé els costos de les reclamacions contra els administradors de la societat concursada i el fet d'ampliar expressament el perímetre de responsabilitat als apoderats generals. Tot i que la llei és ambiciosa en objectius, sí que es pot dir que, a curt termini, la llei s'ha fixat a lluitar contra la falta de liquiditat de les empreses intentant donar seguretat als creditors per potenciar la viabilitat de les empreses concursades.
