Colònies per a pares patidors

Prop de 3.000 nens repartits en 5 campaments, 487 treballadors, 31 anys de trajectòria i 4,5 milions d'euros de facturació. Són els números que figuren en la carta de presentació d'English Summer, una empresa amb base a Tarragona i que magnifica el concepte clàssic d'acadèmia d'idiomes.

Tot plegat no deriva de cap embullat pla d'empresa ni de cap meticulós estudi de mercat, sinó que va ser la unió, per la via del matrimoni, d'un hoteler de la Conca de Barberà i d'una professora anglesa aterrada a la Costa Daurada el que va marcar el punt de partida d'un model de negoci que, sense perdre el caire familiar, amb el pas dels anys s'ha multiplicat i que ara aspira a aprofitar tots els recursos que donen les xarxes socials per atenuar l'impacte que té, també en la formació i l'educació de la mainada, la crisi econòmica. “Abans la gent deia: «Vinga, no em canvio el cotxe però el fill ha d'aprendre anglès i l'envio quinze dies de colònies a l'estiu.» Ara, ni cotxe ni colònies.”

Ho explica Felipe Fleix, gerent d'English Summer i un dels descendents sortits del vincle anglo-tarragoní. És ell mateix qui desgrana que, malgrat que l'empresa s'articula al voltant de quatre potes, el pilar mestre d'English Summer són els campaments d'estiu en què nens i nenes de 5 a 16 anys reben una lliçó intensiva d'anglès, sempre, de professors nadius. Els altres suports són l'acadèmia d'idiomes de Tarragona, l'organització d'estades a l'estranger per perfeccionar l'idioma i, entre setembre i juny, el lloguer a escoles i particulars de les instal·lacions i les cases de colònies que a l'estiu s'omplen d'alumnes.

El cas és que l'activitat principal d'English Summer són les estades d'estiu que organitza a Vallclara, Tamarit, Poblet, Prades i Puigcerdà, i aquí l'empresa no vol perdre pistonada. Malgrat que l'oferta que donen segueix sent atractiva per a un bon grapat de pares d'arreu de l'Estat espanyol (el 75% dels nens que s'hi matriculen són catalans però també n'hi ha de bascos, navarresos, madrilenys i valencians), l'empresa tem que la caiguda d'un 3,1% de la facturació que van registrar l'any passat sigui només el principi d'una època de vaques magres.

Diu Felipe Fleix: “Hem vist com les estades a l'estranger augmenten una mica i com creixen les inscripcions a l'acadèmia d'idiomes, perquè en època de crisi la gent recorda que aprendre anglès és important”, però adverteix: “Hem hagut de retocar el model dels campaments d'estiu per adaptar-nos a la situació actual.”

En aquest sentit, a banda d'ajustar costos (l'any passat van tenir un 20% menys de beneficis) i d'oferir estades més curtes i per tant més econòmiques, English Summer treballa per buscar solucions que permetin una màxima complicitat amb els pares. En aquest pla hi té un paper important Albert Llorens, tècnic de comunicació que ha impulsat diverses aplicacions per potenciar la presència de les activitats d'English Summer a internet i a les xarxes socials. Això, més enllà d'un efecte viral que repercuteixi en l'augment de la reputació de la marca a l'estil del que passa amb el convencional boca-orella, suposa que els pares de la mainada que és al campament poden estar al dia del que fan els seus fills.

Missatges al Twitter, a la pàgina de Facebook, vídeos penjats al Youtube o fotos col·locades al bloc (i a les quals només es pot accedir amb la facilitació prèvia d'un codi) han propiciat una revaloració dels serveis de l'empresa. El 66% dels nens que s'hi apunten repeteixen com a mínim una segona vegada.

Penjant la informació a les xarxes socials es facilita que els pares siguin més partícips de les estades, els tranquil·litza, i, de retruc, s'elimina el tradicional col·lapse de les línies del telèfon comunitari cada vespre.