El deute subordinat i les participacions preferents
Moltes empreses i entitats financeres han comercialitzat en els últims anys uns productes denominats deute subordinat i participacions preferents. Aquí ens referirem especialment a les entitats financeres que van vendre aquests productes com a productes de renda fixa –obligacions-, amb una rendibilitat pactada prèviament, una data d'amortització i la possibilitat de vendre'l en qualsevol moment per fer liquiditat.
No obstant això, l'absència d'un termini prefixat d'amortització els fa més propis d'una inversió a perpetuïtat, una nul·la liquiditat, i per a acabar d'adobar-lo, la rendibilitat depèn de la decisió unilateral de l'entitat emissora o de l'existència d'un comprador amatent de comprar-la a un preu més baix que el nominal per fer-hi una bona operació. Aquests condicionaments infringeixen a aquests productes una realitat molt diferent a l'oferta, ja que conjuminen un risc alt i avantatges escassos.
Tot i que no es tracta “d'estafes” com interessadament s'afirma en certs àmbits, són la conseqüència de dos aspectes recurrents: a) les entitats financeres venen els productes que els interessa amb preferència a l'interès dels seus clients, als quals diu que assessora; b) els coneixements escassos del petit inversor en les característiques dels productes i la confiança cega en els seus “assessors bancaris” que, amb freqüència, desconeix el que estan venent, a més de la temible lletra petita conformen un còctel d'aspectes més negatius que positius que només es coneixen quan arriba el moment de realitzar-los i trobar-se amb sorpreses desagradables, com les que sorgeixen actualment.
DEUTE SUBORDINAT (DS).
Tot i que en els fullets explicatius d'aquest tipus de productes s'estableix que un tenidor pugui vendre'l quan desitgi, no es garanteix un preu de recompra del termini d'amortització ja que dependrà de l'interès d'un possible comprador i, alhora, del moment econòmic pel qual passi l'emissor. En el cas que aquest presenti problemes financers, ¿sorgiran compradors sabent que, si la societat fa fallida o té dificultats serioses cobraran la seva inversió? Aquest és l'aspecte més preocupant i del que menys es fa esment en el moment d'oferir-lo.
PARTICIPACIONS PREFERENTS (PP).
Les PP es poden vendre al valor que un altre inversor estigui disposat a comprar-les que, òbviament, pot ser molt per sota del valor inicial de compra. Per exemple: una PP emesa per 1.000 euros, amb una rendibilitat anual del 5%, pagarà 50 euros anualment. Ara suposem que un altre inversor la compra a un preu de 400 euros i que hi guanya els 50 euros anuals. A aquest inversor, li suposa una rendibilitat del 12,5% (50/400 euros x 100) i el venedor experimentarà una minusvalidesa del 60% (1.000-400 euros).
Les PP tenen molt poca liquiditat. Si s'hi vol invertir convé destinar aquells diners que no s'hagin de menester durant diversos anys. En els moments actuals, la diferència entre els preus de compra i els de venda és molt gran i, probablement, continuarà així fins que els mercats es normalitzin. Vendre PP amb presses pot suposar perdre-hi molts diners, i els qui tenen paciència en poden guanyar molts, amb la seva adquisició, a l'espera de temps millors.
Petits inversors atrapats
Abans de la crisi, les participacions preferents eren un producte avantatjós, que rendien, amb uns interessos superiors a un dipòsit. Amb aquest producte, les entitats financeres es finançaven i quan l'inversor volia recuperar la seva inversió acudia a la mateixa que la venia en el mercat secundari.
El problema ha sorgit per la mateixa crisi financera, ja que ha desaparegut l'interès de recomprar-lo de les entitats, obsessionades amb els nous requisits de solvència. Ni encara que volguessin, les podrien comprar, però algú haurà de donar una solució als milers de petits inversors que no han pogut recuperar els estalvis.
